Penjats de les xarxes

Un suposat error en l’actualització de la configuració del sistema que sustenta Facebook amb una fallada als routers troncals que coordinen el trànsit entre els seus centres de dades va provocar una caiguda històrica del gegant de les xarxes socials que va arrossegar WhatsApp i Instagram, que van estar desaparegudes i inactives durant gairebé sis hores.

La interrupció del trànsit de xarxa va tenir un efecte en cascada entre els seus centres de dades que es va traduir en una suspensió del servei i cada vegada que algun dels 2.600 milions d’usuaris a tot el món intentava connectar-se a la seua eina habitual de relació social i fins i tot de treball, rebia el missatge d’error, cosa que creava una sensació d’aïllament inèdita perquè no s’havia produït una fallada tan gegantina des de feia tretze anys, quan evidentment no estava tan generalitzat l’ús d’aquestes aplicacions, ni tampoc la dependència tecnològica en la qual estem sumits. Des de l’empresa s’ha descartat que la fallada hagi estat conseqüència d’un ciberatac i asseguren que no tenen proves que les dades dels usuaris s’hagin vist compromeses per la interrupció del servei, però certament aquesta caiguda arriba en un mal moment per a la companyia, perquè justament el mateix dia una enginyera informàtica de Facebook havia denunciat males pràctiques de la companyia, que busca optimitzar els seus guanys a costa del benefici col·lectiu.

Ja ha estat cridada a testificar al Congrés i alhora s’han obert causes judicials en diferents estats contra Facebook per activitats monopolístiques, absorbir els competidors, opacitat i males pràctiques.

El primer resultat és que les accions de Facebook van baixar ahir un 5 per cent, amb pèrdues de 60.000 milions de dòlars, encara que segueix sent la cinquena marca més valuosa del món, segons l’índex Forbes. Però més enllà de la seua solvència, el més transcendent és que l’apagada de dilluns va deixar desconnectades milions de persones i penjades milers d’empreses que confien en aquestes xarxes per articular el teletreball.

Representen un gran avenç, però ens han generat una dependència total del seu bon funcionament, al marge que disposen de totes les nostres dades.

Portes giratòries El fitxatge de l’exregidor i exdiputat socialista Antonio Miguel Carmona per Iberdrola és una mostra més de les portes giratòries per les quals destacats dirigents polítics passen a càrrecs directius de grans empreses.

González, Aznar, Roca Junyent o Atutxa són alguns precedents de com troben refugi al sector privat després de deixar la política. I no els fitxen només per la seua capacitat, però ningú fa res per regular el transvasament.