Més despesa pública i fons europeus

El Govern central ha aprovat el projecte de pressupostos més expansiu de la història amb un rècord de despesa pública, 248.000 milions es destinaran a l’anomenada despesa social i 40.000 milions a inversions, i encara que necessita el suport dels socis parlamentaris, PNB i ERC, es dona per fet que no hi haurà més problemes perquè en aquesta ocasió hi ha diners.

Una altra cosa és que es distribueixi amb equitat i arribi a qui ho necessita, però sobre el paper hi ha diners en abundància, primer perquè arriba el mannà europeu en forma de 27.633 milions d’ajuts comunitaris, que poden arribar en futurs exercicis als 70.000 que no s’han de tornar, i també perquè Brussel·les ha suspès les regles fiscals del pacte d’estabilitat que impedien augmentar el dèficit fiscal. És l’obligat després de la pandèmia, que havia generat la crisi econòmica més gran des de les guerres, i el Govern manté la política aplicada de més despesa, més inversió i incentius a la recuperació econòmica.

És la política que toca en aquests moments i per a la qual destina fons la Unió Europea, i és l’oportunitat per modernitzar infraestructures i economia assumint les reformes estructurals pendents.

Però si s’ha d’aplaudir la filosofia i les intencions dels pressupostos, també s’ha d’advertir sobre l’escenari optimista que preveu, pel que fa a creixement del PIB, un 6,5 per cent recollit ara després d’una previsió inicial i rebaixada de gairebé el 10 per cent, o en la recaptació fiscal, amb un creixement previst del 8,1 per cent amb rècord recaptatori amb pujades per sobre del deu per cent en l’impost sobre societats o de gairebé el deu per l’IVA, que pressuposen molta recuperació econòmica o que tingui molta repercussió el tipus mínim del 15 per cent en l’impost sobre societats, sobre l’impacte recaptatori del qual discrepen PSOE i Podem, o bé que surti penalitzat l’estalvi privat amb la limitació de les aportacions a plans de pensions deduïbles.

I també es percep optimisme en l’objectiu de dèficit per al 2022, el 5 per cent del PIB, perquè representa reduir a la meitat el deute del 2020 en dos anys, amb la qual cosa, en cas de complir-se, el Govern espanyol aconseguiria reduir l’endeutament alhora que ha multiplicat la despesa pública, confiant-ho tot a la injecció de fons comunitaris i a l’augment de recaptació fiscal com a conseqüència de la recuperació econòmica. Si falla una d’aquestes premisses, i la segona és la més complicada de complir, els comptes poden deixar de quadrar perquè les partides de despesa social, amb increment de sous de funcionaris i pensions, són inamovibles.

Són els segons pressupostos del govern de coalició, i s’ha notat la mà de Podem en les qüestions fiscals, però a tots ens convé que es puguin complir i que no hi hagi elements distorsionadors com la pandèmia que els facin irrealitzables.