La salut mental ha de ser una prioritat

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar ahir la posada en marxa de 52 equips en dos anys per atendre a domicili nens i joves amb problemes de salut mental.

És un pas endavant per a un àmbit que continua estant en segon pla dins de l’atenció sanitària, malgrat que cada vegada és més evident que les patologies mentals han de tenir el mateix tracte que les físiques. I més quan la pandèmia del coronavirus n’ha fet augmentar notablement la incidència.

Segons l’enquesta de salut de Catalunya, ni més ni menys que un 13,7% de dones de més de 15 anys patien l’any depressió passat major o severa, 4 punts més que el 2019, mentre que un 10,6% dels nens de 4 a 14 anys tenien probabilitat de patir algun problema de salut mental, tres punts més que l’any anterior.

A més, el nombre d’atencions als centres de Salut Mental i Juvenil es van disparar, igual que a les urgències de psiquiatria. Un altre punt que crida l’atenció d’aquesta enquesta és que constata que les condicions socioeconòmiques tenen un impacte directe en la salut mental, ja que els nens susceptibles de patir aquest tipus de patologia són un 13,5% en famílies pobres i només el 6% en les més acomodades.

Digitalització sense formació Per això el conseller Argimon va insistir ahir que aquest àmbit no pot abordar-se únicament des de la sanitat i va advocar per un “accés a habitatge digne, accés al treball digne i la igualtat d’oportunitats en l’educació”.

És un bon missatge, que xoca amb la incapacitat que demostren els governs de tot signe a nivell local, autonòmic, estatal i europeu per portar-lo a la pràctica. La crisi econòmica de fa més d’una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària i l’actual a causa de la pandèmia han comportat un creixement de la desigualtat social i incrementar de forma molt significativa el volum de persones pobres, i ja se sap que la pobresa és un dels principals enemics de la salut, tant física com sobretot mental.