Anorèxia, una seqüela més del coronavirus

A poc a poc anem veient com la pandèmia de coronavirus remet, encara que haurem d’esperar dos setmanes per saber si la reobertura del lleure nocturn (que ha comportat un notable oblit de l’ús de la mascareta) té algun tipus de conseqüències negatives. Els contagis van a la baixa, la xifra d’ingressats va reduint-se gradualment i la vacunació segueix endavant, de forma lenta però sense pausa. Però si l’evolució epidemiològica pot dir-se que va en franca millora, les altres seqüeles que ens ha deixat aquest any i mig comencen a surar amb força.

Ahir donàvem compte que la pandèmia ha comportat un notable augment de les malalties mentals entre la població. L’atenció a aquest tipus de malalties, amb la depressió al capdavant, ha crescut exponencialment en els últims mesos i les urgències psiquiàtriques segueixen la mateixa línia. I a aquest tipus de patologies avui hi sumem els trastorns alimentaris, entre aquests i de forma destacada l’anorèxia.

Perquè avui ens fem ressò de l’activitat al respecte de l’hospital Santa Maria de Lleida, que dona unes dades més que preocupants. Així, i segons la Unitat de Trastorns del Comportament Alimentari de l’esmentat centre, des de començament d’any han detectat un augment del 30 per cent de pacients amb aquest tipus de problemes (gairebé 400 en total), la majoria del grup d’edat de més risc, de 12 a 21 anys. L’aïllament, la incertesa per tot el que va comportar l’arribada de la Covid i el llarg confinament paral·lel, l’angoixa i la frustració van fer augmentar aquests trastorns, factors a què es pot afegir la influència de les xarxes socials.

I és que, durant les llargues setmanes que vam haver de quedar-nos tancats a casa, una de les finestres que ens van quedar obertes va ser precisament les xarxes socials. Els missatges per tenir cura del cos, per evitar un augment de pes o per fer esport, moltes vegades per sobre de les nostres possibilitats, van fer efecte especialment entre les persones més vulnerables i amb baixa autoestima comportant-los greus conseqüències per al seu benestar. Fins i tot Instagram va arribar a reconèixer que aquesta plataforma pot ser tòxica per a les joves adolescents segons un informe de la mateixa Facebook, que fins fa poc deia el contrari en públic, i va assumir que la xarxa social genera problemes de salut, augmenta l’ansietat i fa sentir-se menys valuós.

Així les coses i tenint en compte que, segons els últims informes, els espanyols menors d’edat són els que més van incrementar l’ús diari de l’app l’últim any passant de 69 a 100 minuts al dia, cal un control, ja sigui parental, d’amics o als centres docents, per evitar aquesta dependència altament nociva. La realitat paral·lela que ens presenten en moltes ocasions les xarxes distorsiona la veritable realitat, que passa a un perillós segon pla..