Violència econòmica és violència de gènere

Un jutjat de Mataró ha sol·licitat al Govern central que estudiï la tipificació de la denominada violència econòmica com a modalitat de violència de gènere i la inclogui en el Codi Penal.

Aquesta petició arriba després d’un judici per impagament de la pensió alimentària en un procediment de divorci en què el demandat va ser condemnat a 11 anys de presó per l’impagament de pensions a la seua parella entre el 2014 i el 2019. I és que l’ofec econòmic pot ser una altra variant, molt sibil·lina però eficaç, de maltractament a les dones que, encara en massa casos i sobretot entre les grans, depenen econòmicament dels seus cònjuges.

Comparant-la amb la violència física i la violència psicològica, que poden resoldre’s amb la separació física o legal de la parella, no ocorre el mateix amb la que ens referim.

De fet, aquesta violència es pot mantenir i fins i tot incrementar després d’arribar a la separació i hi pot haver casos en els quals no s’hagi produït durant la convivència però que, després de la ruptura, s’iniciï aquesta revenja. Segur que tots coneixem casos d’aquest tipus de maltractament que no només afecta les dones, sinó també els fills, que veuen com les penúries econòmiques van creixent.

Perquè, per desgràcia, aquest tipus d’actuacions no només consisteixen a deixar de passar la pensió establerta, sinó que inclouen des del control de les targetes de crèdit fins a haver incorregut en deutes a què han de fer front les dones.

I, com dèiem, no són casos aïllats. Segons assenyala la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019, del total de dones de 16 o més anys residents a Espanya, l’11,5% (2.350.684) havien patit violència econòmica d’alguna parella actual o exparella en algun moment de la seua vida.

Així, cal aplaudir la iniciativa empresa per la titular del jutjat penal número 2 de Mataró i esperar que el Govern de l’Estat, que ja no és que sigui paritari, sinó que té més ministres que ministres, prengui nota d’aquesta petició.

La violència econòmica, per desgràcia, no es considera específicament abús a Espanya ni a la gran majoria d’estats membres de la Unió Europea. Seria d’aplaudir que l’Estat espanyol fos pioner pel que fa a aquest aspecte, com ho ha estat en la consecució d’altres drets com el del matrimoni homosexual.

Història amb final feliç Després de gairebé 21 hores d’anguniosa recerca, un boletaire va trobar el nen de 8 anys que es va perdre a Torà.

Primer ens felicitem del final feliç d’aquest cas i aplaudim l’àrdua tasca de bombers, mossos, rurals i voluntaris, però serà necessari investigar si les mesures de control i seguretat de la casa de colònies on era el petit eren les que correspondrien..