Pressupostos millorables per a Lleida

Que en uns pressupostos estatals d’expansió amb rècord de despesa i increment de la inversió en les seues xifres globals, les partides territoritzables destinades a les comarques de Lleida baixin tres milions respecte als de l’any passat és decebedor i més tenint en compte que tenen previst un increment de la recaptació tributària que pot traduir-se en un augment de la pressió fiscal que sí que ens afectarà a tots.

Els de l’any passat, atípics per l’impacte de la pandèmia, contemplaven 79 milions per a Lleida i en els d’aquest any hem baixat a 76 amb les partides més grans, 42 milions, destinades a conservació i manteniment de carreteres. Quant a la resta, només destaquen 9 milions per a modernització del Canal d’Aragó i Catalunya amb fons del pla de recuperació de la Covid, i partides més petites per a depuradores, millores ferroviàries, projectes de carretera i 430.000 euros per a la restauració de les cobertes de la Seu Vella.

Per a projectes pendents com l’A-14 o la millora de l’N-230 o l’N-240 només hi ha partides simbòliques que si no es modifiquen en el debat pressupostari amb prou feines cobriran l’elaboració d’informes.Pel que fa a Catalunya, hi ha un augment del 0,7 per cent percentual i d’uns deu punts de variació global respecte a l’any passat amb una inversió prevista de 2.230 milions, amb 1.300 de previstos per a la promesa millora de la xarxa ferroviària de ferrocarrils, que representen el 17,2 per cent del conjunt estatal, per sota d’Andalusia, que s’emportarà el 17,4, i doblant la inversió prevista per a Madrid, que es queda en el 8,9 per cent.

El problema és el dèficit que arrosseguem a Catalunya, on malgrat la millora aprovada seguim per sota del que marca la disposició addicional de l’Estatut que exigia una inversió proporcional a l’aportació catalana al Producte Interior Brut, que és del 19 per cent. És a dir, que seguim dos punts per sota, encara que des de Madrid s’hagi posat èmfasi que el Govern central ha castigat la capital per primar la inversió a Catalunya.

Tampoc és cert, perquè una cosa és la previsió i una altra de molt diferent l’execució i repassant cicles històrics des del 2015 la inversió efectuada a Madrid és un 40 per cent superior a l’executada a Catalunya.

I sense buscar comparacions, l’execució en el primer semestre de l’any passat a Catalunya tot just arribava a l’11 per cent, o sigui que el paper en matèria pressupostària ho aguanta tot i una altra cosa molt diferent sol ser l’execució. En qualsevol cas, estem davant d’un primer document que és susceptible de millora en el debat pressupostari on es necessiten els vots de grups catalans per a la seua aprovació i on també els diputats de Lleida haurien de fer sentir la seua veu per aconseguir reparar la rebaixa d’inversions a les nostres comarques.