Alberg i residència

Que Lleida necessita una instal·lació per acollir les persones sense sostre o els temporers que venen a buscar feina és una evidència que ningú pot discutir si volem evitar les penoses imatges de persones dormint a la intempèrie o en racons del centre històric com ha succeït algun estiu.

La solució d’instal·lar-los com s’ha fet els últims anys en un dels pavellons de la fira és clarament provisional i insuficient, com també ho són els equipaments actuals i en conseqüència sembla raonable que la Paeria prevegi la construcció d’un alberg que segons el projecte presentat també es destinarà a altres finalitats. Els problemes comencen a l’hora de decidir la ubicació i l’actual equip de govern ha optat per aprofitar uns terrenys municipals a Pardinyes, on segons els veïns hi havia un compromís per construir una residència.

En vista de les repercussions que ha tingut el projecte és evident que no es va gestionar bé l’operació perquè s’han recollit més de cinc mil firmes en contra, ha provocat manifestacions en contra, alguna amb incidents a la sortida de l’alcalde d’una reunió i l’última aquest dijous amb uns cinc-cents participants, i sobretot ha generat crispació al barri i per extensió a la ciutat, presentant com a antitètiques les opcions de construir un alberg i una residència per al barri quan haurien de ser i són perfectament compatibles i així hauria hagut de presentar-se des del primer moment.

Són exagerades les queixes dels contraris a l’alberg dient que es castiga el barri, que és un dels més ben dotats en equipaments i instal·lacions, o quan afirmen que a Lleida ha mort la democràcia, però també és evident que el govern municipal hauria hagut de mostrar una actitud més dialogant i oberta a la negociació. I més tenint en compte que el mateix ple de la Paeria va aprovar una moció en contra de la construcció de l’alberg que per molt que no sigui vinculant sí que hauria de ser valorada perquè reflectia el sentir de la majoria de regidors per reorientar el procés, respectant l’opinió de la majoria municipal, que fins i tot planteja dubtes jurídics sobre la legitimitat de l’aprovació únicament per la junta de govern i també la d’un sector important del barri afectat.

És evident que correspon al govern municipal decidir la ubicació i que hauríem de superar el clixé de no voler determinades instal·lacions a prop de casa nostra, però el procés també caldria que fos dialogat, consensuat i negociat.

I sobretot trencar la dicotomia entre alberg i residència perquè les dos infraestructures són compatibles i podrien plantejar-se de forma simultània, però en qualsevol cas s’ha de continuar parlant des del respecte i la tolerància abans que la situació es deteriori més i augmenti la crispació.