Deu anys del final d'ETA

Demà es compleixen deu anys de l’anunci del “cessament definitiu de l’activitat armada” que van fer uns portaveus encaputxats d’ETA després de cinquanta-tres anys de violència terrorista que van deixar 853 víctimes mortals, més de 2.500 ferits, infinitat de dolor i una societat basca dividida i enfrontada. Es va acollir l’anunci amb prudència, per por que hi hagués escissions i que, com ha passat amb altres grups terroristes i amb la mateixa ETA, alguna facció continués amb els atemptats, però des del primer moment el llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va insistir que semblava un anunci seriós i versemblant que arribava sense cap contrapartida des de l’Estat. El temps ho ha confirmat i, deu anys més tard, ETA és un mal record, les ferides obertes als pobles bascos van cicatritzant encara que continuï el dolor i el record de les víctimes i la societat basca amb l’arribada de la pau viu un període de franca recuperació econòmica i cultural.

Coincidint amb l’efemèride, que no va ser valorada en el seu moment per la dreta escèptica, que dubtava de la fiabilitat de l’anunci i també per negar-li mèrits a Zapatero, va arribar ahir el missatge del líder d’EH Bildu, on s’agrupa l’esquerra abertzale basca, Arnaldo Otegi, en el qual trenca amb el passat d’ETA, lamenta el dolor causat que mai s’hauria hagut de produir i expressa “de cor” la seua pena i el sentiment pel patiment causat a les víctimes. És un pas més cap a la normalització política del País Basc, on fa anys que Bildu governa en ajuntaments i participa en les institucions, i també cap a la reconciliació dels bascos. Les reaccions, com sempre, han estat dispars i van des del PP, que es manté en les seues tesis que Otegi es riu de les víctimes i és una xacra per a la democràcia, fins als partits del govern, que veuen en el missatge un gest positiu i un avanç, mentre que el PNB el va qualificar com “un pas curt i insuficient perquè hi ha omissions al no fer referència als que van donar cobertura a la violència”.

I són bones aquestes discrepàncies perquè reflecteixen la pluralitat existent en qualsevol societat i que, després de lustres de plom i morts, ara hi ha debat pacífic, s’expressen les voluntats a les urnes i no amb trets al clatell i governa qui aconsegueix el suport dels ciutadans i les majories necessàries. Encara costarà superar la bretxa oberta durant anys, que alguns perdin la por i que el perdó sigui generalitzat, però hem avançat moltíssim: els atemptats i els funerals ja no marquen l’agenda política i social, s’ha tornat a demostrar per enèsima vegada que amb la violència no s’aconsegueix res perquè només serveix per multiplicar el dolor i l’enfrontament i que amb diàleg i tolerància, les societats poden avançar i assolir els objectius que marquin els ciutadans a les urnes.