Tempestes entre socis

Les relacions entre els dos socis de govern, PSOE i Podem, que s’havien normalitzat després de la marxa de Pablo Iglesias, tornen a estar regirades, fins al punt que aquest cap de setmana s’ha viscut la pitjor crisi entre els dos socis. Dos temes han sacsejat les relacions fins a propiciar la reunió de la comissió de seguiment del pacte: d’una banda la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de retirar la seua acta al diputat de Podem Alberto Rodríguez i en segon lloc la postura davant de la reforma laboral i qui ha de participar en la negociació. La retirada de l’acta de Rodríguez per una sentència que condemna a mes i mig de presó, substituïda per una multa, per uns fets ocorreguts el 2014 i que malgrat la sentència no han quedat aclarits sembla un càstig excessiu malgrat la pressió del Suprem i de la dreta perquè s’ha pres contra la decisió dels lletrats de la cambra.

De fet, la sentència no explicitava la pèrdua de drets que comportava i tampoc el Suprem no ha aclarit si ha de deixar de ser diputat perquè els fets jutjats abans de la seua elecció i els lletrats del Congrés han interpretat que la pena accessòria d’inhabilitació es refereix al dret de sufragi passiu, és a dir, a ser elegit, no a la representació obtinguda pels vots. I menys encara quan la multa substitutòria ha estat pagada i quan la presidenta del Congrés podia demanar aclariments per evitar la interferència del poder judicial en el legislatiu. En qualsevol cas, és un càstig excessiu que ha enterbolit les relacions entre els socis perquè Podem es queixa de no haver estat informat ni consultat i ha demanat la dimissió de Batet, mentre que Rodríguez portarà el cas al Constitucional, que haurà d’aclarir si un tribunal pot exigir la retirada de l’acta de diputat per uns fets anteriors a la seua elecció i per una multa de 540 euros.

El segon episodi de la crisi ha arribat amb la reforma laboral que la ministra de Treball vol derogar, mentre que els socialistes són partidaris de reformar. Al marge de la diferència de postures, la negociació la portava Yolanda Díaz, mentre que Sánchez estima que és una qüestió de govern i no d’un sol departament que competeix a diverses carteres i l’enverinament s’aguditza si intervé en la negociació la vicepresidenta Nadia Calviño, i com que a més del consens intern es necessita l’aprovació de Brussel·les, de la qual depenen fons europeus, la qüestió es complica perquè està en joc el lideratge de Calviño o de Díaz i la profunditat dels canvis en la reforma laboral. La crisi arriba, a més, en vigílies de la negociació pressupostària amb exigències del PNB i d’ERC que no seran fàcils de conciliar.

Pot entendre’s que són disputes pròpies d’un govern de coalició, però aquí falta costum i cada discrepància, si no es resol a temps, pot convertir-se en una crisi.