Pirineus-Barcelona 2030

La Trobada del Pirineu va posar ahir sobre la taula un dels temes que l’any 2022 cobrarà tot el protagonisme amb la consulta que farà la Generalitat per saber el suport territorial amb què compta per tirar endavant la candidatura olímpica dels jocs d’hivern Pirineus-Barcelona 2030. Davant dels escèptics o contraris al projecte val a recordar que els Jocs Olímpics de Barcelona’92 no només van contribuir a modernitzar la majoria d’infraestructures de la capital catalana, que resulta obvi, sinó que a Lleida, concretament a la Seu d’Urgell, va deixar una de les infraestructures més ben utilitzades i importants dels últims temps a nivell esportiu: el Parc del Segre, que s’ha convertit en referència del piragüisme mundial. Resulta paradoxal que els qui ahir intentessin boicotejar el simple debat del tema no tinguin en compte el valor afegit que el canal de la Seu ha aportat a aquesta ciutat.

És evident, com bé va dir el president Pere Aragonès, que no es tracta de fer infraestructures faraòniques que després no s’utilitzaran per a res, la finalitat és posar al servei d’una candidatura de tot el Pirineu, aragonès i francès o andorrà inclosos, els enclavaments naturals de l’esquí d’Aran, l’Alt Urgell, els Pallars i la Ribagorça per projectar i promocionar a tot el món el potencial d’aquestes valls, i si deixen infraestructures i inversió, molt millor. El turisme ha contribuït a frenar la despoblació i si bé és fonamental que aquests serveis siguin sostenibles i compatibles amb els usos agroramaders d’aquests municipis, no és acceptable menysprear la gran contribució que l’esquí ha fet al progrés del Pirineu en el seu conjunt.Pressupostos desencallats

Ni ERC ni el PNB van presentar esmenes a la totalitat als Pressupostos de l’Executiu de Pedro Sánchez, amb la qual cosa la tramitació dels comptes per al 2022 aplanen el seu camí. Els republicans asseguren que han aconseguit diversos compromisos per part de PSOE-Podem, lligats a pal·liar el dèficit inversor a Catalunya, beques, l’ingrés mínim vital i sobretot en la llei audiovisual i la garantia que el català aconseguirà més quotes en televisions i plataformes de les que té ara o preveia la nova reglamentació.

És aviat per fer valoracions de si es tracta d’un compromís més dels molts incomplerts per part de l’Estat o estem realment davant d’una nova etapa, en la qual el pacte i la negociació s’obriran pas entre tanta judicialització i frontisme entre la política espanyola i la catalana. Seria una gran notícia per a tothom que la política tornés a cobrar el protagonisme que mai no va haver de deixar i que els pressupostos generals fossin només això, unes partides per fomentar el progrés.