Els 596 dies que han canviat el món

No han passat ni vint mesos des que es va detectar el primer cas de coronavirus a les comarques de Lleida. Menys de dos anys en què el món sencer va canviar. Per sempre? Els experts creuen que no.

El virus no ha desaparegut, però haurem d’aprendre a conviure amb ell. Només les mascaretes ens recorden ara que el confinament, l’estat d’alarma, el toc de queda i les restriccions de tot tipus formen part del nostre passat més recent. Però encara que els indicadors millorin, la factura de la pandèmia ha sortit molt cara.

Amb 870 morts només a les comarques de Lleida i una crisi econòmica derivada de l’aturada forçosa, l’horitzó mostra encara moltes incògnites per resoldre. Avui analitzem a les pàgines del nostre diari les lliçons que ens ha deixat el coronavirus, els sectors més afectats i les repercussions econòmiques, socials i emocionals que aquests gairebé 600 dies han comportat. El primer que tant a nivell individual com col·lectiu hem de valorar és la gran importància del sistema sanitari.

Metges, infermeres, auxiliars, cuidadors i tot el personal que ha estat en primera línia es mereixen que les administracions dotin de més recursos tot allò que té a veure amb la nostra salut. El crit d’alarma que aquesta setmana ha fet públic la Primària no ha de caure en un pou sense fons. Si aquestes doctores i doctors estan a punt del col·lapse, els ciutadans serem els principals perjudicats i les malalties cròniques, la prevenció d’altres desenes de malalties bastant temps han perdut amb la pandèmia com per tornar a subordinar-los.

Quant als hospitals, han de reactivar al cent per cent totes les intervencions que s’han vist obligades a posar-se a la cua pel virus. Un altre element fonamental de la nostra quotidianitat que aquest infern que hem viscut ha destapat és com de vital és la salut mental, descurada o relegada fins ara a casos extrems. I pel que fa a l’economia, tampoc seria convenient deixar al bagul dels records el teletreball, un instrument que ha ajudat a mantenir actives moltes empreses i que ha contribuït a millorar la mobilitat, reduir la contaminació i possibilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, oblidada des de la crisi econòmica del 2008.

Hi ha sectors als quals la crisi sanitària ha passat una factura difícil de recuperar, però també d’altres han aprofitat la difícil conjuntura per reinventar-se o innovar, cosa que sempre representa un valor afegit a qualsevol activitat econòmica. El sector primari, base de l’economia lleidatana, ha tornat a demostrar que és un dels més sòlids en qualsevol desacceleració i d’aquest potencial han de sorgir iniciatives que puguin completar industrialment el teixit agroalimentari de Ponent. Cultura, lleure i esports han patit també un seriós revés, però la recuperació serà també molt ràpida, ateses les ganes de socialitzar-se dels ciutadans.