Acord per derogar la reforma laboral

Finalment hi ha hagut acord entre els socis del Govern estatal per derogar la reforma laboral aprovada pel de Mariano Rajoy el 2012. No podia ser de cap altra manera, perquè era un dels acords que van facilitar el govern de coalició i perquè en el compromís assumit per Sánchez davant de Brussel·les dins del pla de recuperació i resiliència s’incloïa un nou marc de relacions laborals. Al marge del nou marc de relacions laborals que ha de dissenyar-se, la primera polèmica havia sorgit amb l’expressió derogar defensada per la ministra de Treball i per Podem davant de les expressions més suaus de la vicepresidenta econòmica, que parlava de modernitzar i fins i tot “reformar la reforma laboral”.

Després de la reunió d’ahir, es parla taxativament de derogació d’una norma que només ha servit per precaritzar l’ocupació i perjudicar molts treballadors i no d’un simple pedaç que ja va començar amb l’eliminació dels acomiadaments per baixes mèdiques en un primer canvi que després no ha tingut continuïtat. No s’ha entrat en detalls que s’han deixat per a la negociació prèvia a l’aprovació del decret llei, però hi ha consens a acabar amb la temporalitat, que permetia contractes de dies o de caps de setmana, i amb la precarització d’aquests contractes, que es traduïa en sous més baixos en les noves contractacions. Sánchez havia mostrat especial interès a mantenir el consens, no només amb el seu soci Podem, sinó també amb els agents socials, sindicats i empresaris, per evitar que la patronal es despengi de les noves formes de contractació.Encara hi haurà debat sobre la prevalença del conveni sectorial davant del d’empresa, com propugnen els sindicats partidaris de recuperar la primacia del conveni de sector, habitualment més beneficiós per al treballador per una major capacitat negociadora davant del d’empresa que defensen els empresaris, i també es vol recuperar la ultraactivitat del conveni si no hi ha acord per a la renovació i que Rajoy havia limitat a un any.

Sí que hi haurà acord a revisar les formes de subcontractació que havien arribat a extrems discriminatoris, per exemple entre el personal de neteja i que ara es limitarà, i s’haurà de dissenyar un nou marc de relacions laborals que afavoreixi la creació d’ocupació estable i garanteixi el manteniment de la capacitat adquisitiva. Encara hi pot haver serrells, perquè l’acord d’ahir és eminentment polític sense entrar en el detall de les qüestions tècniques, però el principi d’acord és positiu i només per l’impacte de la pandèmia es pot entendre que la norma ja no estigui derogada i que ara calgui accelerar la negociació perquè la nova regulació laboral estigui aprovada abans del 31 de desembre com sí que exigeix la Unió Europea.