El problema de la falta de mà d'obra

L’hostaleria de Lleida necessita uns 1.500 empleats més per a aquesta campanya d’hivern al Pirineu i té grans dificultats per trobar-los. La falta de mà d’obra en aquest sector no és una novetat, ja que, a mesura que s’han anat relaxant les restriccions pel coronavirus i l’activitat ha tornat a ser l’habitual, nombrosos establiments han tingut molts problemes per cobrir places de cambrers o cuiners. Les causes són diverses.

Una és que treballadors de restaurants i bars que van haver de deixar la seua activitat a causa dels tancaments per la pandèmia van optar per buscar altres alternatives laborals. Una altra és que part d’aquests llocs de treball són temporals, la qual cosa obliga a buscar altres alternatives per a la resta de l’any. També s’ha de tenir en compte que, en general, el nivell dels salaris és baix, de manera que en algunes zones, com per exemple la Val d’Aran, al treballador gairebé no li surt a compte anar-hi i haver de pagar el lloguer d’un pis, que a més és elevat.

Hi ha altres factors, com per exemple el sacrifici que suposa treballar tots els festius i en horaris intempestius. El de l’hostaleria no és l’únic sector amb aquest problema. Tal com donem compte a la nostra edició d’avui, vuit de cada deu empreses tenen dificultats per cobrir llocs de treball i un 9% acaben quedant vacants.

El baix sou per a alguns d’aquests o haver de fer torns amb horaris canviants són alguns dels motius que expliquen la falta de candidats, així com el dèficit de titulats d’FP en algunes especialitats. La paradoxa és que això succeeix quan hi ha més de 20.000 lleidatans aturats i, en termes relatius, el nivell de desocupació és més elevat a la resta de Catalunya. Sempre pot demanar-se a les empreses que facin un esforç per pagar millors salaris i als treballadors que s’adaptin a les condicions del mercat, però la solució requereix una visió global.

Si falten titulats d’FP d’algunes especialitats, cal prendre mesures per potenciar-les; o si el preu de l’habitatge suposa un obstacle, cal facilitar alternatives assequibles. I a més, aquesta realitat demostra que el discurs per part dels nostres governants, que tantes vegades hem sentit en els últims anys, que cal canviar el model productiu a favor d’activitats amb més valor afegit només són paraules buides.Bullying en augment

Les denúncies d’assetjament escolar han augmentat des de començaments d’any, tant per casos presencials com a través de les xarxes. Els Mossos d’Esquadra han reforçat les xarrades en escoles i instituts per animar que els alumnes trenquin el silenci contra aquestes conductes, però també és necessari que famílies i docents tinguin un paper actiu contra el bullying.