L'embolic de les torres de la Llotja

Després de molts estira-i-arronses, de replantejaments del projecte, de reduir-se’n l’envergadura i fins i tot que caduquessin les llicències i s’aprovessin pròrrogues, tot apunta que un dels projectes urbanístics de la ciutat més ambiciosos, les torres de la Llotja, queda descartat i no hi ha previsió que es construeixin. De fet, Metrovacesa, la promotora dels edificis emblemàtics, i la Paeria ja negocien una solució al problema. La iniciativa es va gestar quan Àngel Ros era alcalde amb l’objectiu de dotar la ciutat d’un palau de congressos, la Llotja, que es finançaria amb la construcció de dos torres d’habitatges que estaven cridades a modificar l’skyline de la ciutat i es va convocar el corresponent concurs adjudicant-se els terrenys de l’antic mercat dels pagesos de Pardinyes per 49,5 milions d’euros el 2007, un preu que ja es va considerar car en ple auge de la bombolla immobiliària.

Es va construir la Llotja que es va inaugurar tres anys més tard, però les obres de les torres no van arrancar per l’esclat de la crisi immobiliària i l’adjudicatària inicial, Cerbat, que ja estava participada per una immobiliària de Caixa Catalunya, va passar després a ser controlada al cent per cent per l’entitat bancària, els responsables de la qual van haver d’assumir una investigació judicial que va acabar arxivada el 2018. Després de diversos canvis en què també va intervenir la Sareb i com a conseqüència de les fusions bancàries, el solar va acabar en mans del BBVA, que el 2017 va sol·licitar la llicència d’obres amb un projecte diferent. Tampoc va tirar endavant i va traspassar la propietat del solar a Metrovacesa, que va obtenir una nova llicència amb un nou projecte i va començar obres el 2019, ràpidament paralitzades per un problema amb la línia elèctrica i que ja no ha reprès.

Ara negocia amb la Paeria la reversió dels terrenys, que segons el plec de condicions firmat en el seu dia hauria de ser gratuïta en cas de no haver-se construït en un termini de tres anys, “resolent unilateralment el contracte amb la reversió al seu favor de la finca venuda”. El problema és que un informe jurídic encarregat ja el 2017 alertava que la propietària del solar podia recórrer als tribunals i en virtut de la jurisprudència existent podria anul·lar-se la clàusula de reversió i obligar a reintegrar part del que s’ha cobrat per la venda. Ara s’ha encarregat un altre informe i es negocia amb la promotora per buscar una solució amistosa, però l’únic clar de moment és que les torres no es construiran i caldrà veure com acaba la negociació per valorar si la Paeria va fer un bon negoci a l’aconseguir la Llotja gratis i recuperar després els terrenys, o no tan bo si ha d’acabar pagant per la reversió o bé si accepta una modificació del projecte per fer-lo més viable.

Tot un embolic que reflecteix com l’esclat de la bombolla immobiliària va acabar amb projectes tan ambiciosos.