Uns pressupostos necessaris

Sempre es diu que el projecte de pressupostos és la llei més important de l’any, la que marca les prioritats, decideix les inversions i es converteix en motor o fre de l’economia. Després caldria parlar del grau d’execució dels pressupostos i passar del paper a la realitat, però el primer pas és aprovar uns pressupostos que reflecteixin la política del govern i és el que ha fet el Consell Executiu amb uns comptes expansius i unes partides socials que representen un rècord a remolc dels fons europeus. Pot semblar una obvietat, però resulta que per diverses circumstàncies derivades de convocatòries electorals o desacords polítics a Catalunya no hem tingut pressupostos el 2013, el 2016, el 2018 o el 2019, i que va haver de funcionar-se amb pròrrogues dels de l’any anterior malgrat que les circumstàncies socials i econòmiques anaven canviant significativament.

Els del 2020 es van aprovar amb molt retard, a l’abril, i amb l’esclat de la pandèmia van quedar ràpidament desfasats i el govern que va sortir de les urnes el febrer del 2021 va renunciar a presentar els d’aquell any perquè no va prendre possessió fins al juny. Ara són més imprescindibles que mai per al 2022 perquè cal aprofitar els fons europeus que arriben per la pandèmia, perquè des del govern cal impulsar la recuperació econòmica i perquè el país ho necessita. Que es discuteixin totes les esmenes que es presentin, que es negociï el que sigui necessari, però que s’aprovin en temps i forma perquè al gener es posin en marxa les inversions previstes i comenci a aplicar-se l’augment de partides.

Dit això, és important que s’hagi optat per un pressupost expansiu amb un increment del 17 per cent gràcies als fons europeus, també ho és que tres quartes parts de la despesa es destinin a partides com salut, educació i serveis socials, que totes les conselleries vegin augmentades les seues partides i que la inversió a les comarques de Lleida hagi augmentat un 32 per cent, encara que l’oposició consideri que continuem sent a la cua de Catalunya i falten partides concretes perquè aquestes són qüestions que poden millorar-se en el debat de les esmenes i en la negociació parlamentària. Falta ara obtenir els suports necessaris per aconseguir la majoria, perquè el soci prioritari del govern de coalició, la CUP, ha mostrat els seus recels i decidirà aquest cap de setmana en assemblea. No hauria de ser obstacle aconseguir-ne almenys l’abstenció, però tampoc hauria de ser problema perquè tant socialistes com comuns haurien de facilitar l’aprovació d’un projecte que millora substancialment la situació actual i que sobretot és necessari.

Si la CUP els recolza es mantindrà el bloc independentista; si finalment ho fan PSC i comuns, s’obre un nou escenari que pot conjugar-se amb suports recíprocs a Madrid. Però han de tirar endavant.