Votar amb la pinça al nas

Els diputats del PSOE i Podem, tret d’onze excepcions que han trencat la disciplina de vot, van votar ahir al Congrés amb una pinça al nas els candidats pactats per a la renovació del Tribunal Constitucional que estava pendent des de fa dos anys. Calia un pacte, igual com per renovar el Consell del Poder Judicial que porta tres anys bloquejat i el PP per acceptar la renovació va imposar dos candidats estretament vinculats amb el partit, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, que havien estat criticats pel bloc progressista. La segona havia estat exclosa pels mateixos magistrats del penal de l’Audiència Nacional per jutjar el cas Gürtel per la seua afinitat amb el PP i la seua amistat amb l’exsecretària general Dolores de Cospedal, però qui més polèmica ha generat ha estat la proposta d’Arnaldo, que va ser imputat i exonerat per corrupció, havia elaborat centenars d’informes per a la fundació del PP, Faes, i per a administracions vinculades amb el PP i havia mantingut estrets contactes amb l’expresident balear Jaume Matas, condemnat per corrupció, i a més s’ha pronunciat obertament en contra de diverses iniciatives com la llei de l’avortament, l’eutanàsia o el procés, que pot acabar sent matèria a jutjar en el tribunal del qual formarà part.

No sembla el perfil més independent i fins i tot el president del Govern i diversos ministres s’havien pronunciat en contra de la seua elecció. Tanmateix, el Congrés ha ratificat el seu nomenament, encara que els diputats del PSOE i Podem hagin hagut de votar amb una pinça al nas per la pudor que desprèn la seua trajectòria. Han hagut d’elegir entre votar un candidat qüestionable perquè es pogués renovar el TC o mantenir indefinidament el bloqueig a la renovació perquè el PP no estava disposat a presentar altres candidats i ha utilitzat aquesta manera de xantatge de col·locar dos jutges afins si finalment volien renovar el tribunal d’última instància que ha d’interpretar la Constitució.

No han demostrat estar a l’altura de les circumstàncies ni el PP presentant dos candidats partidistes i qüestionables, ni tampoc el bloc progressista acceptant la caixa o faixa i votant un candidat que no consideraven idoni. Han fet un flac favor al prestigi de l’alt tribunal i a la mateixa democràcia perquè han votat contra les seues conviccions i el cas demostra que falta sentit d’Estat i sobren interessos partidistes, cosa que pot multiplicar-se en la renovació pendent del Consell General del Poder Judicial. No pot ser que aquestes institucions es converteixin en moneda de canvi entre els dos grans partits per col·locar jutges afins i cal buscar fórmules més democràtiques per designar els membres de tribunals les decisions dels quals tenen tanta transcendència. Pel prestigi de les institucions i el bé de la democràcia.