Els preus, pels núvols

Els preus segueixen una escalada incontrolada i a l’octubre la inflació ha batut rècords: un 5,4 a Espanya i un 6,2 a Lleida, on sempre hem patit una pressió inflacionista. És la pujada més gran dels últims 29 anys a remolc de l’espectacular augment dels preus de l’electricitat, un 62,8 per cent d’increment anual, però també dels combustibles líquids, un 57 per cent, del gasoil un 30, de la gasolina un 26 i fins i tot de l’oli d’oliva un 26 com a conseqüència de la mala collita i un augment general de la majoria de productes arran dels problemes de subministrament, de l’increment de la demanda per l’estalvi embassat durant la pandèmia i també de maniobres especulatives. A més, aquestes altes taxes d’inflació arriben en vigílies nadalenques, que solen anar acompanyades d’un augment del consum i paral·lelament d’una pujada dels preus.

La primera conseqüència és la pèrdua del poder adquisitiu perquè ni els salaris ni les pensions han registrat augments similars, ni ho faran a curt termini, amb la qual cosa els que tenen menys ingressos patiran més ofecs, i una inflació tan alta amenaça seriosament la recuperació econòmica prevista després de la pandèmia. Ja s’anuncien tensions amb la convocada vaga del transport per abans de Nadal, que pot provocar problemes de proveïment, i serà lògic que els sindicats exigeixin als convenis augments salarials per pal·liar aquesta pèrdua de poder adquisitiu que s’arrossega des d’abans de la pandèmia.

Per augmentar els nuvolots, la Comissió europea ha truncat l’optimisme amb què es van elaborar els pressupostos per a l’any que ve, rebaixant la previsió de creixement del 6,2 per cent al 4,6 i col·locant Espanya a la cua de la recuperació europea perquè no recuperarem el Producte Interior Brut anterior a la crisi fins al 2023.

Per molt que s’anunciïn ajuts europeus, és evident que els fons no arribaran a tots els sectors, i menys als més desfavorits, i urgeixen mesures per controlar aquesta pujada de preus, començant pels de l’electricitat, davant dels quals el govern ha actuat fins ara amb certa passivitat i en vista de les dades amb nul·la eficàcia.

La crisi del sector lacti

La manifestació de dijous a Mollerussa ha posat sobre la taula la crisi que fa anys que arrossega el sector lacti, amb més de mil explotacions tancades els últims vint anys i problemes de supervivència per a les 112 que queden a la província i han de vendre a un preu per sota dels costos de producció, mentre arriben importacions de França. Es queixen que treballar és arruïnar-se.