El debat sobre les pensions

Amb la Seguretat Social i les pensions fa anys que sentim anuncis de reforma, globus sonda sobre l’augment del temps de còmput la setmana passada i advertències que hauran de rebaixar-se perquè la caixa està buida. Un dels problemes és que després de l’època de vaques grasses es va buidar amb rapidesa el fons de reserva i tot just queden ara 2.100 milions, que són insuficients per cobrir el dèficit que es genera mensualment, perquè amb les cotitzacions dels que estan en actiu no arriben a garantir-se tots els pagaments a pensionistes, amb l’agreujant que la tendència és que hi hagi més pensionistes, que visquin més i que cobrin pensions més elevades. De fet amb la jubilació dels anomenats baby-boomers, els nascuts entre el 1958 i el 1977, augmentarà generosament el nombre de pensionistes perquè representen 14 milions de persones, 2,5 milions més que els nascuts en els vint anys anteriors i 4,5 més que en els vint anys següents, que són els que han de cotitzar per pagar aquestes pensions.

Si hi ha menys cotitzadors o cotitzen menys, com és previsible amb les successives crisis que hem patit, el dèficit augmenta perquè el sistema de pensions espanyol preveu que siguin els que estan en edat activa els que sufraguin les cotitzacions dels que cobren pensió i així successivament, de manera que en èpoques de plena ocupació hi havia superàvit i es va omplir el fons de reserva i quan hi ha crisi passa el contrari, sense aplicar criteris acumulatius com es fa en altres països o com contempla la famosa “motxilla austríaca”. Per corregir el dèficit i mantenir el sistema, es poden contenir les pensions buscant fórmules com augmentar el període de còmput, que a la pràctica es traduiria com una rebaixa de les pensions, o bé augmentar els ingressos amb més cotitzacions. S’han llançat globus sonda sobre la primera opció, plantejada per Brussel·les, però de moment s’ha arribat a un acord per augmentar les cotitzacions un 0,6 per cent que començaria a cobrar-se a partir del 2023 i evitaria les retallades a la pensió inicial que s’aplicarien en funció del factor de sostenibilitat vigent.

Bé està que hi hagi acord amb els sindicats per evitar retallades i mantenir el poder adquisitiu, però la cara negativa és que s’ha despenjat la patronal, que entén que la mesura va en direcció contrària al que necessita el sistema i carrega el pes més gran en les empreses, amb conseqüències negatives per a l’ocupació. De fet, l’augment previst del 0,6 per cent que es repartia entre empresa –0,4– i treballadors –0,2– es va canviar a última hora i va passar a ser del 0,5 per a les empreses i el 0,1 per als treballadors. S’haurà de veure fins on arriba l’oposició de la CEOE, però hi ha un punt de partida amb l’acord entre govern i sindicats per garantir un sistema sostenible de cara al futur.