Els suspensos en l'ensenyament

L’avaluació contínua en l’ensenyament és un dels arguments que es van repetint en totes les reformes des de finals del segle passat i de fet és el criteri que inspira els sistemes educatius que millor funcionen als països de l’OCDE, però una cosa és dir i l’altra és fer, i costa portar-ho a la pràctica per més reformes que s’implantin. Ara s’ha aprovat un nou decret que desplega l’anomenada llei Celaá, que aposta per l’“avaluació, contínua, integradora i positiva”, emmarcada en un canvi de cultura en què es vol avaluar per formar i no per qualificar. Sona bé en teoria perquè tampoc sembla gaire pedagògic fiar el resultat de nou mesos de curs a un únic examen, però s’haurà de veure a la pràctica, perquè és una evidència que Espanya encapçala el rànquing de països amb més fracàs escolar, amb més abandó de les aules i també amb més alumnes repetidors i es reitera la queixa en els primers cursos d’universitat pel baix nivell amb què arriben els estudiants.

Però canviar el sistema i la cultura exigeix mitjans, menys massificació a les aules perquè es pugui personalitzar l’ensenyament, docents que comparteixin la filosofia i uns criteris clars. El que crida més l’atenció d’aquesta enèsima reforma és que s’eliminen els exàmens de recuperació a secundària i que es podrà obtenir el títol d’ESO amb diversos suspensos, deixant en mans de l’equip docent valorar si les assignatures suspeses per l’alumne li permeten continuar amb èxit el curs següent o fins i tot titular-se, amb la qual cosa es deixa la repetició de curs, igual que a primària, com a una cosa excepcional. Sembla clar que baixarà l’índex d’alumnes repetidors, però també es corre el risc que segueixi baixant el nivell i, encara que la ministra explica que “estem promovent un esforç basat en la motivació i no en el càstig”, no sembla que minimitzar el valor dels suspensos, que no s’haurien d’interpretar com un càstig sinó com l’evidència que no s’assoleix el nivell requerit, redundi a favor d’una cultura de l’esforç que hauria de ser consubstancial a l’aprenentatge i una bona formació per a l’activitat professional posterior a l’etapa acadèmica.Cap al passaport Covid

L’evidència que els casos de Covid continuen pujant i que el col·lectiu de no vacunats és un factor de risc per a possibles contagis fan que la implantació del passaport Covid es converteixi en una exigència abans que arribem a nivells més preocupants.

Alguns països ja l’han implantat, algunes autonomies ja l’exigeixen per a activitats d’oci i caldrà adaptar el marc legal perquè pugui generalitzar-se abans que l’evolució de la pandèmia obligui a prendre mesures més dràstiques.