Per una segona oportunitat

La crisi de la Covid ha propiciat que hagin augmentat els casos d’empreses i particulars que s’han vist literalment arruïnats i sense més opció que involucrar-se en l’espiral de contreure nous deutes o acollir-se a la llei de la segona oportunitat, un instrument que abans només s’aplicava per a empreses i que ara també permet que famílies o particulars puguin acollir-se a l’exoneració total o parcial dels deutes per tornar a començar de zero. Encara que no és una figura excessivament coneguda, més de tres-cents lleidatans s’han acollit a aquesta iniciativa des del 2015, però és evident que és una llei que es coneix poc que podria aprofitar-se més. Per accedir als seus beneficis s’ha de provar que no es disposa de prou diners ni actius per fer-se càrrec del deute i que s’ha obrat de bona fe, és a dir, que abans d’acudir al concurs s’ha intentat arribar a un acord amb els creditors, que la insolvència no ha estat provocada deliberadament o maliciosament, que no ha estat condemnat en el concurs de creditors, que no hagi rebutjat una feina en els últims quatre anys i que tampoc s’hagi acollit a aquesta llei en els últims deu anys, ni hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni, per falsedat documental o contra els drets dels treballadors.

És a dir, que intenta beneficiar les empreses, persones o famílies que han obrat de bona fe, sense cometre cap delicte, però que s’han trobat amb revessos econòmics o deutes financers que els impedeixen seguir endavant i, segons les dades exposades al congrés que s’està celebrant, en un 95 per cent dels casos es concedeix aquesta segona oportunitat. A la pràctica, es pot aconseguir des d’una exoneració total, tret dels deutes per pensió alimentària per als fills o els contrets amb l’administració, en què es poden perdonar els interessos i les sancions, o una altra de parcial, amb reducció del deute i fixació de terminis per anar pagant, una cosa que també sol convenir el creditor, que amb aquesta fórmula pot recuperar part del deute. Es tracta d’un instrument per ajudar qui ho necessita i mereix una segona oportunitat en la vida familiar o empresarial.Els crims del franquismeLes esmenes a la llei de memòria històrica han tornat a obrir la capsa de Pandora de poder jutjar els crims del franquisme amb una iniciativa de PSOE, Podem i ERC, que en fan diferents interpretacions.

A diferència del que ha passat en altres dictadures, aquí no hi va haver una revisió i els intents de judici han xocat amb els jutges, amb la irretroactivitat del Dret Penal i fins i tot amb la llei d’amnistia aprovada per afavorir antifranquistes i que ara beneficia franquistes. Però els crims de lesa humanitat d’una dictadura no prescriuen.