Pressupostos amb suport dels comuns

Un augment de les partides per a habitatge públic, per a la Formació Professional i el compromís de recuperar la gestió pública per a les trucades a emergències mèdiques i el telèfon d’atenció ciutadana a la salut pública han obert la porta al suport de Catalunya en Comú als pressupostos elaborats per ERC i JxCat després que la CUP, l’aliat preferit, insistís en la seua esmena a la totalitat. Era el previsible en vista de l’actitud de la CUP i la forma de sortir de l’encallador que té com a complement el canvi de postura d’ERC respecte als pressupostos de Barcelona, als quals ara també donarà suport. S’han salvat els pressupostos, que era l’important, i en el camí ha quedat la suposada unitat del 52 per cent independentista, la ruptura de la qual van lamentar tant JxCat com la mateixa CUP, des de plantejaments diferents perquè el mateix conseller Giró, autor dels pressupostos, va acusar els anticapitalistes de voler llançar el seu projecte a la paperera de la història en una actitud poc sostenible.

La negociació ha posat sobre la taula que es mantenen les diferències entre ERC i JxCat, que ha deixat al president Aragonès la negociació final i ha mostrat, amb diferents matisos, el seu descontentament per l’acord a què s’ha arribat amb els comuns. Sembla evident que cedir a les exigències de la CUP hauria desvirtuat els pressupostos elaborats per Giró i no ho és menys que malgrat coincidir amb l’objectiu de la independència, la Catalunya que dibuixa JxCat o ERC és molt diferent de la que defensa la CUP i que la coincidència d’objectius no pot obligar que els camins, els mètodes o les polítiques a dissenyar siguin coincidents. En conseqüència, l’acord entre els tres socis independentistes semblava impossible i Catalunya no pot en aquests moments quedar-se sense pressupostos, després de gairebé una dècada de pròrrogues i provisionalitats, sense aprofitar fons europeus i sense aprovar mesures de rellançament.

Descartat el suport socialista que no vol ni ERC ni JxCat, el pacte amb els comuns és el mal menor per seguir endavant i buscar suports alternatius tan vàlids com el de la CUP.Una decisió discutible

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha decidit no autoritzar l’exigència del passaport Covid a les zones d’oci com demanava el govern basc perquè entén que és una limitació dels drets de reunió, de llibertat ambulatòria i fins i tot de creació artística, perquè s’impediria a alguns actuar en karaokes. Sembla una decisió discutible que ha comptat amb un vot particular en contra, perquè contrasta amb la decisió dels jutges gallecs, anar als bars no sembla un dret essencial i no té en compte la protecció de la salut pública.