Crear problemes on no n'hi havia

El mateix dia en què s’anunciava el suport d’ERC als pressupostos a canvi, entre altres coses, d’incloure una quota del 6 per cent en les llengües cooficials a les plataformes audiovisuals, es coneixia la decisió del Suprem que desestimava el recurs de la Generalitat contra la sentència que imposava un 25 per cent de classes en castellà a les escoles catalanes. Una vegada més, els polítics van d’una banda i els jutges de l’altra, amb l’agreujant que tornen a col·locar la qüestió de la llengua en el disparador, qüestionen el model d’immersió lingüística que es va posar en marxa amb un amplíssim consens i que ha estat una experiència exitosa i sobretot creen un problema on no n’hi havia. La decisió del Suprem és conseqüència d’un recurs presentat pel govern del Partit Popular el 2015 sobre el qual es va dictar sentència l’any passat i es plantejava en virtut del que establia l’anomenada llei Wert que col·locava el castellà com a llengua vehicular, però resulta que aquesta llei ja no és vigent i que la llei Celaá, que l’ha substituït, ja no imposa el caràcter vehicular del castellà, sinó que exigeix que es garanteixi l’aprenentatge del castellà i el català, una cosa que evidentment es compleix al sistema educatiu català com proven les avaluacions que es fan que en alguns casos fins i tot mostren millor coneixement del castellà a Catalunya que en autonomies monolingües.

En conseqüència, ja es compleix amb el que marca la llei educativa vigent i no s’haurien de registrar més canvis com va insistir el conseller d’Educació i va admetre la mateixa ministra estatal. Però la sentència del Suprem xoca a més amb la realitat lingüística de l’escola catalana on només s’han registrat des de l’any 2015 una vuitantena de peticions d’escolarització en castellà, una xifra que mostra clarament que no hi ha problemes amb la immersió i que els docents ja actuen amb flexibilitat com mostren els últims estudis que reflecteixen que menys de la meitat dels professors, un 46,8 per cent, es dirigeixen habitualment als seus alumnes en català i que precisament hi ha queixes que és el català el que ha retrocedit a les escoles davant del castellà pel pes de la immigració. D’altra banda, no sembla coherent que siguin uns juristes des de Madrid els que imposin quotes sobre l’idioma perquè la realitat és molt diferent i no es viu la mateixa situació en una escola de les Garrigues que en una de l’extraradi barceloní, i en conseqüència no poden aplicar-se els mateixos barems.

Són ganes de crear problemes on no n’hi havia per part dels qui presenten recursos i també pels qui els interpreten d’una manera tan esbiaixada, i ningú no pot negar que la immersió lingüística ha funcionat bé, que ha garantit el coneixement dels dos idiomes i que ha fomentat la integració i la convivència, que és del que es tracta.