EDITORIAL
Contra la violència masclista
Ahir es va celebrar el dia internacional contra les violències masclistes i continua sent més necessari que mai insistir que s’han de denunciar actuacions masclistes i exigir condemnes més fermes. Els judicis per maltractaments o per casos de violència masclista s’han convertit en habituals en els jutjats, les denúncies han augmentat un 15 per cent i durant el que va d’any només a Lleida s’han registrat més de tres denúncies diàries i ha calgut lamentar onze dones mortes a Catalunya per la violència masclista, la qual cosa demostra que el drama continua més vigent que mai. I sent greus aquestes xifres, el més dramàtic és que només surten a la llum una petita part dels casos que es registren, que s’ha perdut part de la por a denunciar-los però que continua existint el temor ancestral a denunciar qui maltracta, en uns casos per indefensió econòmica o social de la víctima, en d’altres pel risc, mal entès però real, que els entorns familiars o socials culpabilitzin la víctima, i en d’altres per resignació o per justificar-los partint d’atavismes socials o religiosos i fins i tot a l’entendre-ho com una falsa i criminal normalitat.
Les forces de seguretat expliquen que els casos denunciats són tot just una punta de l’iceberg de la situació real de dones maltractades, que en un 80 per cent dels casos no arriben a denunciar-ho, davant la qual cosa cal rebel·lar-se, perquè cada cas és un atemptat contra la dignitat, contra la igualtat i contra tota la societat.És una qüestió judicial, policial, però també social i educativa en la qual ha d’involucrar-se tota la societat, dotant de mitjans per protegir les víctimes, per acollir-les en un entorn lliure d’amenaces, de mitjans per perseguir i castigar els maltractadors i de consciència social perquè ningú pugui justificar cap mal tracte per lleu que pugui considerar-se. Tan preocupant com els casos denunciats és la por amb què han de viure moltes dones amenaçades que han hagut de demanar protecció, 170 només a Lleida, i que desgraciadament qualsevol dia poden passar a engrossir l’estadística de víctimes. Hi ha un ampli consens polític a condemnar aquestes actituds, i ahir tots els partits tret de Vox van ratificar el pacte contra la violència masclista, però continuem avançant molt a poc a poc per erradicar aquesta xacra en la qual de vegades sobren paraules i gestos simbòlics i falten pressupostos i reformes legals en profunditat.
Perquè a banda de les dones els grans perjudicats són els nens, ja que quatre de cada deu víctimes de violència masclista conviuen amb els seus fills, que han de veure com el maltractament es converteix en una cosa habitual i es deteriora la convivència familiar. És urgent que tots ens rebel·lem davant de cada cas que representa un fracàs de tota la societat.