Claredat per als fons Next Generation

S’han creat tantes expectatives amb els anomenats fons Next Generation i s’han promès tants milions que si no comencen a definir-se dates i procediments de forma concreta i accessible poden començar a generar decepció. La Unió Europea ha creat aquests fons com un instrument de recuperació, dotat amb 800.000 milions per reparar els danys econòmics i socials generats per la pandèmia i, segons el repartiment aprovat a Espanya, li corresponen 140.000 milions dels quals 60.000 serien transferències no reemborsables i els altres 80.000 es facilitarien en forma de préstecs, una cosa que ja ha estat criticada per Pimec a l’entendre que les petites i mitjanes empreses ja es van endeutar amb crèdits de l’ICO i que necessiten ajuts directes i no més endeutament. No és l’única crítica al plantejament dels fons perquè tampoc hi ha criteris sectorials, de manera que es garanteixi una part del total per a les petites i mitjanes empreses perquè no es vegin marginades per les grans corporacions amb més capacitat per articular projectes, ni tampoc quotes territorials perquè serà el Govern central el que distribuirà la major part dels fons, encara que algunes línies d’ajuts, com per exemple les de l’autoconsum energètic o les d’energies netes, sí que queden en mans de les autonomies.

Els ajuts europeus s’estructuraran al voltant de quatre grans eixos: el primer, la transició ecològica, per reorientar el model productiu, impulsar l’eficiència energètica i el desplegament de les renovables; el segon, la transformació digital, per afavorir l’accés a internet de tota la societat i la digitalització de les empreses; el tercer, la igualtat de gènere per afavorir l’ocupació femenina i la igualtat d’oportunitats, i el quart, la cohesió social i territorial, amb l’objectiu de reduir desigualtats. Són els quatre eixos dissenyats pel Govern central, però de moment no es coneixen els terminis fixats, ni els requisits a complir, encara que des de l’Executiu espanyol s’ha anunciat la creació d’una finestreta única i exclusiva per tramitar els projectes i subministrar informació, però no s’espera que sigui efectiva fins l’any que ve perquè encara ha de desenvolupar-se el pla específic que està pendent d’aprovar-se en Consell de Ministres, amb la qual cosa els experts preveuen que fins al març o l’abril no podran formalitzar-se les primeres peticions. Però les que sí que han començat a preparar aquests projectes són les grans empreses, que en alguns casos s’han aliat per formar consorcis sectorials, i que també han buscat l’assessoria d’empreses especialitzades com auditores o assessors per preparar els dossiers i certificar-ne la viabilitat.

Una possibilitat a la qual no poden accedir les pimes ni els petits ajuntaments, si no troben assessorament públic per evitar que quedin exclosos del repartiment del pastís.