La regulació de les renovables

El Govern va aconseguir salvar la seua política d’energies renovables i tirar endavant al Parlament el decret llei impulsat per la consellera Jordà que esmenava el del 2019 després d’una dècada de paràlisi que ha portat Catalunya a ser al furgó de cua de la producció d’energia renovable. El sector va criticar les restriccions imposades pel decret, que ha estat suavitzat a l’acceptar-se algunes esmenes de JxCat per reduir la distància de les noves instal·lacions a les cases o la participació en l’accionariat del territori, però sempre serà millor tenir una norma reguladora que no veure com els nombrosos projectes instal·lats quedaven estancats i paralitzats. S’intenta buscar un equilibri entre la necessitat de generar més energia renovable i evitar l’impacte que representen macroparcs fotovoltaics o eòlics que destrossin el paisatge i acabin amb la terra cultivable, però anem contra rellotge per complir les previsions de producció renovable, que a Catalunya amb prou feines representa el 20 per cent de la generació elèctrica, incloent-hi la hidràulica, que continua sent la majoritària i en representa més de la meitat, mentre que a Espanya ja arriba al 44 per cent amb un 54 per cent de potència instal·lada, que a Catalunya es queda en el 30.

El problema s’agreujarà quan en la pròxima dècada, si es compleixen les previsions i no hi ha ajornament, s’apaguin els grups nuclears d’Ascó i Vandellòs, que representen el 54 per cent de la generació elèctrica a Catalunya. Per tal com la producció hidràulica no pot incrementar-se, hi haurà un dèficit energètic important que només pot cobrir-se amb el desenvolupament de les renovables, bàsicament eòlica o fotovoltaica. De moment, hi ha uns tres-cents projectes fotovoltaics i uns 150 d’eòlics paralitzats a Catalunya, dels quals cent plantes solars i una vintena d’eòliques estan previstes a Lleida que ara tornaran a la casella de sortida per veure si compleixen els requisits de la nova normativa o s’hi adapten, però els experts consideren complicat que es puguin aconseguir els objectius de 10.000 MW produïts en renovables el 2030 i gairebé impossible que s’arribi als 48.000 MW programats per al 2050.

El resultat serà que Catalunya no podrà assolir l’autoproveïment previst al pacte nacional per a la transició energètica o a la mateixa llei del canvi climàtic i caldrà importar energia, bé de França, on han apostat per intensificar el seu programa nuclear, o bé d’Aragó, on sí que han apostat per l’energia solar i eòlica amb grans projectes i excedents de producció, però també xocaria amb l’oposició que ha aixecat els projectes de línies d’alta tensió que creuarien les comarques de Lleida per garantir el subministrament elèctric a l’àrea metropolitana de Barcelona. I si no s’aposta per la producció pròpia, sempre hi hauria dependència de l’exterior.