Més restriccions per al tabac

Que el tabac és nociu per a la salut és una cosa tan evident i contrastada que no mereix cap discussió perquè està demostrat que causa milers de morts cada any i que costa milions d’euros a la sanitat pública i en conseqüència sembla lògic que les administracions públiques en restringeixin el consum i sobretot que vetllin perquè es garanteixin els drets a la salut dels no fumadors, que no tenen per què suportar el vici dels addictes al tabac. Però també s’ha de demanar a les normes que vulguin introduir-se que siguin eficaces, que ajudin a reduir la taxa de fumadors i que en última instància respectin els drets dels fumadors sempre que no causin perjudicis a tercers. L’últim esborrany del ministeri de Sanitat que es va conèixer ahir apunta a ampliar la prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants, a avançar en la creació d’espais sense fum en exteriors i, d’altra banda, a prohibir que es fumi als vehicles privats i paral·lelament augmentar els impostos que graven el tabac, que actualment ja són el 79 per cent del cost final, amb l’objectiu d’atansar-lo a la càrrega fiscal que suporten a França, un 84 per cent, o a la Gran Bretanya, que arriben al 91.

La qüestió és si aquestes mesures seran eficaces perquè la llei antitabac espanyola aprovada el 2006 i modificada cinc anys després per ampliar la prohibició de fumar a tots els espais tancats d’ús públic no s’ha mostrat gaire eficaç per reduir la taxa de fumadors a Espanya, que continua estant en un 32,3 de la població entre 15 i 64 anys, malgrat que certament sí que ha aconseguit millorar la salubritat en bars i restaurants. Però l’experiència mostra que les prohibicions no sempre funcionen, i tampoc entre els més joves, als quals vol dirigir-se especialment aquesta campanya, i encara que la prioritat sempre ha de ser la salut pública, hi ha uns drets individuals, com s’està veient en la vacunació contra la Covid, que cal respectar i més en espais privats i unipersonals com el cotxe. Pot ser més eficaç convèncer i educar que prohibir.

Bany de realisme

Per primera vegada en vint anys el FC Barcelona ha quedat fora de la segona fase de la Champions, amb el consegüent trencament econòmic i d’imatge, mentre s’esllangueix al setè lloc de la Lliga espanyola, sense capacitat econòmica per reforçar-se i amb una plantilla descompensada en la qual es barregen jugadors sobrevalorats amb joves il·lusionants. Europa ha mostrat la trista realitat del Barça, on només ha pogut marcar dos gols, i és hora d’aparcar missatges triomfalistes i començar una nova era apostant pels joves.