Sense pressupostos i a demanar la confiança

Per primera vegada en la recent història municipal de Lleida, el ple ha rebutjat els pressupostos elaborats per l’equip de govern i l’alcalde Pueyo haurà de sotmetre’s, en aplicació de la normativa, a una qüestió de confiança, que si no s’assoleix obrirà la porta que l’oposició plantegi la moció de censura. No sembla que per la correlació de forces existeixi la menor possibilitat que prosperi una moció de censura alternativa, però és evident que l’equip de govern ha patit una severa derrota que perjudica la imatge d’estabilitat i els mateixos plans municipals, a banda de posar en dubte la seua capacitat negociadora. L’equip de govern va confiar en el suport del Comú i de fet van escenificar el pacte pressupostari el passat 25 de novembre amb una altisonant cerimònia en la qual el portaveu dels comuns va assegurar que no volia buscar enfrontaments partidistes per aprovar els comptes, afegint que eren bons gràcies a uns fons europeus sense precedents des del 1945.

En aquests quinze dies han canviat d’opinió, ja no hi donen suport i a més ho justifiquen amb suposats incompliments de Junts i crítiques a la gestió de participació ciutadana. Ells sabran si això no és enfrontament partidista i si és prou motiu per deixar la ciutat sense pressupostos i l’equip de govern, en l’aire pendent d’una moció de confiança. Però al marge de la volatilitat de l’opinió del Comú, també cal retreure que a l’equip de govern li ha sobrat confiança i li ha faltat capacitat negociadora per trobar suports més sòlids que permetessin tirar endavant el projecte més important de l’any en uns moments decisius per l’impacte de la pandèmia i la possibilitat de gestionar fons que facilitin la recuperació econòmica.

Després de conèixer-se l’abstenció del Comú, durant tot el matí d’ahir hi va haver gestions infructuoses per aconseguir el suport del regidor no adscrit ex de Junts o l’abstenció del PP, però des de les files socialistes es queixen que ni se’ls havia facilitat a temps el projecte ni havien rebut cap trucada per negociar, malgrat que per exemple l’any passat el PSC es va abstenir en la votació dels pressupostos. Tot apunta que s’ha aplicat el mateix criteri que amb els pressupostos de la Generalitat de no comptar amb qui és considerat el primer adversari i buscar socis alternatius, marcant unes línies roges que per exemple no s’apliquen a la diputació de Barcelona. Al Parlament va funcionar l’estratègia, però a la Paeria ha fracassat i ara caldrà esperar que se solucioni la inestabilitat i s’aconsegueixin els suports necessaris, amb els consegüents retards en moments crucials, però una vegada més s’ha perdut l’oportunitat de col·locar els interessos de la ciutat per sobre de les estratègies partidistes, que és el que voldríem els ciutadans.