Els reptes de la Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida està aquests dies de celebració, ja que ahir es commemorava el 30 aniversari de la seua creació, després d’aprovar-la per llei el Parlament de Catalunya, juntament amb les de Girona, Rovira i Virgili de Tarragona i Pompeu Fabra de Barcelona. Aquella jornada la capital del Segrià i la seua àrea d’influència recuperaven una institució que té els orígens en l’antic Estudi General, primera universitat fundada als territoris hispànics de la Corona d’Aragó pel rei Jaume II l’any 1300. Molt s’ha avançat des d’aquell 12 de desembre del 1991.

En els seus inicis, la UdL oferia un total de 27 titulacions (llavors es denominaven carreres o diplomatures), mentre que l’any passat es va arribar a la xifra de 49, així com quinze dobles titulacions. També ha anat guanyant alumnes gradualment fins a assolir els gairebé 10.800 del curs passat. És en definitiva un motor econòmic i social per a Ponent ja que, entre altres aspectes, ha col·laborat a fer possible que el nombre de titulats lleidatans hagi crescut de forma espectacular, al passar del 5,2% del 2001 al 16,9% deu anys després, percentatge que de segur augmentarà quan es faci de nou balanç a l’acabar el present curs.

Tanmateix, i com no podia ser d’una altra manera, la Universitat té reptes o assignatures pendents. En la trobada organitzada per SEGRE amb els diferents rectors que ha tingut la institució, els quatre van coincidir, amb matisos, que cal més implicació del món empresarial, tant a recolzar la UdL com a l’hora de contractar els titulats que en surten. Un altre dels hàndicaps a què ha de fer front és l’obligat recanvi generacional en el personal docent, ja que l’edat mitjana del professorat és de 58 anys, un 32% supera els 60 i només un 9% té menys de 30 anys.

Així mateix, com a mal endèmic del món acadèmic, la falta de finançament també ha comportat l’augment de la contractació de docents associats, quan aquesta figura només es contemplava com a complement. Sigui com sigui, ens afegim a la felicitació a la Universitat de Lleida per aquests trenta anys i augurem un futur prometedor que ha d’anar en sintonia amb el progrés de la societat lleidatana.

L’exemple de Llavorsí

L’ajuntament de Llavorsí ha iniciat un projecte que li permetrà dotar de calefacció central, a partir de biomassa, tots els edificis públics, cosa que li suposarà estalviar fins un 60% de despeses en energia. La iniciativa, en un futur, s’ampliarà per climatitzar també els habitatges privats, la qual cosa beneficiarà la butxaca dels seus veïns.

És un ambiciós i interessant projecte que, una vegada en marxa, ha de ser exemple per a altres municipis.