L'arxivament no blanqueja la seua conducta

El fiscal suís ha decidit arxivar la causa que havia obert contra l’examant del rei emèrit, Corinna Larsen, els responsables del banc suís i els de la fundació panamenya que va tramitar la cessió de cent milions de dòlars de l’Aràbia Saudita al no trobar proves suficients de corrupció i resol el cas amb una multa de 50.000 francs suïssos al banc per no haver informat de la transacció a l’organisme suís antiblanqueig. En una línia similar també sembla que es pronunciarà la fiscalia espanyola, amb l’arxivament de la triple causa oberta, per les comissions del tren a la Meca, per l’ús de targetes opaques i pels milions que suposadament havia ocultat al paradís fiscal de Jersey, sense haver-lo citat ni tan sols a declarar a l’entendre que gaudia d’immunitat en l’exercici de les seues funcions i que ja s’ha acollit a les regularitzacions fiscals. Li queda a Joan Carles un tercer front, aquesta vegada al Regne Unit, on sí que està directament acusat per la seua examant d’assetjament, amb amenaces i difamacions, i on la justícia britànica ha de pronunciar-se prèviament sobre si l’emèrit gaudia o no d’immunitat.

És el plet més complicat que té obert perquè hi ha una acusació directa contra Joan Carles, a diferència del que passava a Suïssa, en què els acusats eren els testaferros i no hi havia càrrecs directes contra l’emèrit, com tampoc s’han arribat a formalitzar a Espanya, tal com es van afanyar a destacar ahir des d’alguns partits i grups afins insistint que el rei emèrit tenia raó i que no hi ha càrrecs contra ell que li impedeixin tornar a Espanya. És cert que no s’han presentat i que jurídicament podria tornar quan volgués, però que la justícia suïssa no hagi trobat proves de corrupció o que l’espanyola no hagi volgut aprofundir no exoneren Joan Carles de les seues responsabilitats polítiques o socials. Està provat que va rebre abundants donacions de l’Aràbia Saudita, que en part van ser transferides a la seua antiga amant com a agraïment pels seus serveis, ha reconegut que no va complir els seus deures fiscals com proven les dos regularitzacions que ha fet amb Hisenda i també sembla demostrat que tenia comptes milionaris en altres paradisos fiscals.

I a més se’n va anar del país sense posar-se a disposició dels investigadors, refugiant-se en un dels emirats àrabs que l’havia ajudat econòmicament. Que no es presentin càrrecs contra ell, encara que sigui perquè gaudia d’una immunitat pròpia d’altres temps, no pot traduir-se ni de bon tros com que ha estat víctima d’una persecució mediàtica o política. La principal justificació d’una monarquia ha de ser l’exemplaritat en la seua conducta i la capacitat d’unir tots els ciutadans i és evident que Joan Carles no ha estat exemplar.

L’hi va recordar el seu propi fill quan va decidir trencar amarres per salvar la institució.