Emergència habitacional

L’ajuntament de Balaguer ha alertat de la situació d’emergència habitacional, que, com avui expliquem, afecta gairebé totes les ciutats de Lleida, amb més demanda de pisos socials per part de famílies vulnerables de la que poden atendre els consistoris. Només a Balaguer reben unes trenta peticions al mes de pisos socials que no poden atendre perquè no tenen habitages i de moment paralitzen els desnonaments programats, 88 en el que portem d’any, per evitar que famílies vulnerables es quedin al carrer, però la situació està al límit del col·lapse, perquè el sector social xifra en 250 les famílies que esperen un habitatge social. La situació pot agreujar-se perquè el febrer del 2022 acaba la moratòria de desnonaments decretada pel Govern espanyol, que no ha estat tan efectiva com seria desitjable perquè els jutges no sempre han acreditat la condició de vulnerabilitat dels afectats i la interpretació ha estat molt dispar.

Vivim la paradoxa que hi ha més pisos buits que mai i també més necessitat que mai de famílies sense casa. Des del tercer sector es fa una crida als propietaris d’immobles desocupats, principalment bancs, perquè negociïn amb les administracions la seua cessió o el lloguer de manera que es pugui pal·liar el problema amb lloguers socials, alhora que es poden arbitrar mesures complementàries com ajornar els llançaments mentre no hi hagi alternatives o decretar noves moratòries mentre no hi ha més disponibilitat d’habitatges socials. El problema és que els ajuntaments disposen d’un petit marge de maniobra davant d’un problema que s’ha multiplicat a causa de l’impacte de la pandèmia i es fa imprescindible una actuació més contundent tant de l’Agència Catalana de l’Habitatge com de l’administració central per evitar que pisos buits es vagin deteriorant mentre famílies vulnerables es queden al carrer.

Fan falta canvis normatius i actuacions urgents per garantir que el dret a l’habitatge no sigui un paper mullat.

Adeu als xinesos

El fabricant xinès GWM ja ha confirmat que no s’instal·larà a les plantes de Nissan que tancaran a finals d’aquest mes i les alternatives passen ara per trossejar la planta de la Zona Franca entre diverses empreses per garantir l’ocupació dels 1.500 treballadors que han començat a rebre la carta d’acomiadament. És la quarta vegada que un grup xinès diu no a Catalunya: el 2010 Montilla va anunciar l’interès de Chery per instal·lar-s’hi, després Mas va assegurar l’interès de Brilliance, el 2017 va ser Puigdemont el que va dir que l’automobilística Thunder Power volia instal·lar-s’hi, però els xinesos continuen sense invertir aquí.