Un absolut despropòsit

Quan semblava que el guió del rocambolesc sainet en el qual està immers el Lleida Esportiu des de fa mesos ja no donava més de si, la directiva es va treure ahir un altre as de la màniga i, cinc hores abans del partit contra el Club Deportivo Brea, va decidir, unilateralment, que es jugaria a porta tancada. Els aficionats aragonesos que es van desplaçar fins a la capital del Segrià es van assabentar a les portes de l’estadi que no hi podrien entrar. I la mateixa història per als soferts seguidors locals que, indignats, van fer una crida a través de les xarxes socials per concentrar-se al davant del Camp d’Esports.

Què podia sortir malament? El Lleida Esportiu argumentava motius de seguretat. Quan fins i tot l’equip rival envia “molt ànim als aficionats del Lleida Esportiu en aquests moments tan difícils i complicats que, per desgràcia, els està tocant viure”, és que les coses estan malament, molt malament. “El futbol, sense aficionats, no és futbol”, recordava el Brea.

I una altra jornada el menys important va ser el que va passar a la gespa. Va ser un dissabte de tuits i comunicats que s’encadenaven. Els jugadors i l’equip tècnic van lamentar la decisió de jugar a porta tancada, amb la qual es van mostrar “en total desacord” i van reiterar el seu compromís amb l’afició, que “és l’única que mai ens ha fallat”.

També va emetre un comunicat la Paeria en què va lamentar la imatge donada pel club de la ciutat. I n’hi ha per això i per a molt més. La polèmica mesura no va servir per a res i aficionats del Lleida i del Brea van entrar malgrat tot a l’estadi, on es van llegir pancartes com “Pel Lleida.

Per Lleida” de seguidors farts d’aquesta esperpèntica situació que deixa en mal lloc no només el club, sinó tot el territori que representa. Tot va ser tan forçat i tan sense sentit que sembla una maniobra orquestrada maquiavèl·licament per tenir alguna excusa per litigar. El Lleida Esportiu (els propietaris, més aviat) ha optat per morir matant i sembla que no importa a quanta gent es carregui en aquesta boja fugida a enlloc.

Esperem que més aviat que tard el Lleida torni a ser notícia pels gols que marca, no per les excentricitats de la directiva. El d’ahir, per cert, de penal i a l’últim minut.

Sense efectiu

No és tema menor que 132 dels 231 municipis de les comarques de Lleida no comptin amb una oficina bancària. Això complica (i molt) la vida als seus habitants, sobretot als de més edat o sense mitjà de transport.

A més, segons assenyala el Banc d’Espanya, més de 38.000 lleidatans no poden treure efectiu en un radi de cinc quilòmetres del seu domicili. Difícilment es pot atreure població al món rural si es perden serveis.