Retorn al passat

Tal com es podia témer, atesa l’evolució de la pandèmia amb un increment del cent per cent les últimes setmanes i el rècord de contagis que es va registrar dilluns amb 12.000 positius, la Generalitat ha decidit tornar a les restriccions dures amb toc de queda, tancament del lleure nocturn, límits d’aforament en l’hostaleria i límit de deu persones en les reunions familiars. És tot un retorn al passat quan havia començat a tornar a la normalitat, quan s’anunciaven unes festes nadalenques sense més restriccions i quan es pensava que amb la vacunació massiva n’hi hauria prou. No ha estat així i la situació torna a ser complicada, tant des del punt de vista sanitari amb augment de la pressió hospitalària i sobretot saturació en l’atenció primària, com respecte a la velocitat de propagació del virus si es mantenien les circumstàncies vigents.

Cal preguntar-se si s’ha tardat massa a prendre mesures a la vista de com evolucionava la pandèmia i per què s’ha esperat a quatre dies abans de Nadal quan les famílies i l’hostaleria ja havien fet les compres i les previsions o per què han hagut de ser els pares els que preventivament deixessin de portar els nens a les escoles i avancessin les vacances davant del risc evident de contagi. Paral·lelament, també caldria preguntar-se si les mesures aprovades són realment les més eficaces o si hauria estat més efectiu generalitzar l’ús del passaport Covid per a totes les activitats i no només per a l’hostaleria o intensificar la campanya de vacunació, que amb la tercera dosi ha portat un ritme més lent, probablement pel relaxament o el cansament de la població, però també per qüestions logístiques i organitzatives. Hi ha opinions per a tots els gustos perquè ningú té la vareta màgica per resoldre el problema, però fa l’efecte que amb cada onada es va repetint la història: restriccions, descens de casos, recuperació gradual, tornada a una relativa normalitat amb molta interacció i concentracions massives i tornada a caure en una nova onada de contagis i de nou a començar.

I ja portem sis onades, set en el cas de Lleida, que en vam patir una d’afegida sense que sembli que hàgim après dels errors, culpant-ne uns els ciutadans de comportaments irresponsables i de falta de precaució, i altres les administracions de no prendre les mesures adequades, no prevenir a temps i facilitar la relaxació. No guanyarem res buscant culpabilitats i cal entendre que la situació es fa complicada per a tothom, però sí que cal aprendre dels errors per no repetir-los, reclamar a les diferents administracions un mínim de coordinació i a la ciutadania, que compleixi les recomanacions, extremi la prudència i es carregui de paciència. I si no podem celebrar Nadal, que puguem recuperar-lo per Setmana Santa.