Catalunya ja té pressupostos

En totes les institucions, el projecte de pressupostos és el més important de cada exercici perquè es marquen les línies econòmiques, es defineixen les inversions i fins i tot es marquen les retribucions o la disponibilitat de despeses. Per aquest any encara són més importants perquè han de reflectir el canvi de cicle econòmic, de la contenció obligada per la pandèmia dels pressupostos esgotats, a l’expansió i disponibilitat de diners que es preveuen per al 2022 gràcies als fons europeus. Per això és important que estiguin en vigor, en el temps i forma adequats, com ja ha aconseguit la Generalitat a l’aprovar-los dijous, com es preveu que aconseguirà el Govern central que després de la traveta que va patir al Senat amb l’esmena de les llengües veurà com el Congrés els aprova la setmana entrant i com desgraciadament no ho aconseguirà l’ajuntament de Lleida si no canvien les postures d’aquí a dilluns, quan es votarà la qüestió de confiança a l’alcalde Pueyo.

Especial significació té l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que per primera vegada des del 2010, amb el tripartit de Montilla, no aconseguia tenir en vigor els pressupostos l’1 de gener i havia d’optar per les pròrrogues dels exercicis anteriors o per aprovar-los a meitat de l’any amb els problemes subsegüents. En aquesta ocasió els comptes catalans arriben a temps amb un plantejament clarament expansiu com a mostra que la despesa, 38.139 milions d’euros, augmenta un 17 per cent i es preveu que la inversió també dobli la de l’exercici anterior, i que arribin dels fons europeus un total de 2.142 milions. Malgrat la necessitat d’aprofitar aquest impuls europeu, no ha estat fàcil tirar endavant el projecte i de fet el govern d’ERC i JxCat ha hagut de canviar d’aliats en vista del progressiu distanciament de la CUP que ha trencat el front independentista del 52 per cent i es planteja obertament desestabilitzar la legislatura.

Davant de l’abandó de la CUP, el Govern ha hagut de buscar nous aliats en els comuns, l’abstenció dels quals ha permès tirar endavant el projecte, rebutjant el possible suport dels socialistes amb els quals, tanmateix, sí que ha pactat la renovació dels òrgans estatutaris, com la Sindicatura de Greuges, la Corporació Catalana o el Consell del Audiovisual. Tot apunta de cara al 2022 que Aragonès tindrà més opcions que la CUP per trobar suports parlamentaris. També està previst que el Congrés ratifiqui la setmana entrant els pressupostos espanyols, després d’una dura negociació amb ERC per les quotes del català al mercat audiovisual, i una frenada al Senat al col·locar-se una esmena sorpresa, mentre que a la Paeria ha faltat capacitat negociadora i després de la plantada dels comuns caldrà esperar que s’aprovin per la via del fracàs de la moció de censura.

Però haurem d’esperar un altre mes.