La inflació es dispara i delma les nòmines

Les dades estadístiques sonen en moltes ocasions fredes i distants, però quan es tradueixen a conceptes més propers, la cosa canvia molt. Aquest any el preu de la llum s’ha multiplicat per vuit i pràcticament portem setmanes en què es registren diversos màxims històrics. Així les coses, en els últims dotze mesos la inflació a Lleida s’ha disparat un 6,4%, una xifra que queda molt lluny de la revalorització aplicada als sous i a les pensions.

De fet, els convenis subscrits aquest any a Lleida a penes reflecteixen increments salarials d’un 2,27 per cent. Dit d’una altra manera, els preus han crescut 4,13 punts percentuals més que les nòmines de la immensa majoria dels lleidatans. Les últimes dades oficials de l’Agència Tributària situen el salari mitjà a Lleida en 19.495 euros.

Així doncs, la gran diferència entre els increments dels preus i els augments salarials, qui n’hagi tingut, els costa de mitjana a cada lleidatà de l’ordre de 805 euros anuals. Prorratejat en 14 pagues, incloent-hi les extraordinàries del desembre i el juliol, parlem de més de 57 euros mensuals. Els pensionistes rebran al gener una pagueta d’uns 239 euros a Lleida per compensar l’increment de la inflació per sobre de les previsions, però no cobreix tot el desfasament.

A més, en aquest cas es pren com a referència la inflació estatal, que és d’un 5,5 per cent, nou dècimes per sota de la de Lleida. A aquest cost de l’IPC sobre les nòmines hem d’afegir-hi a més que amb aquest sou ha d’assumir uns serveis, com la llum, el gas o la gasolina i el gasoil, que estan en plena carrera alcista digna de la Fórmula 1 per la seua acceleració. Totes aquestes xifres econòmiques amb què acomiadem l’any i de les quals SEGRE va fer una extensa radiografia el dia de Nadal ens porten a la conclusió que la pandèmia i les seues conseqüències llancen un saldo molt negatiu, tant en l’economia familiar com en les petites, mitjanes i grans empreses.

Un cost del qual ens costarà anys recuperar-nos, tant econòmicament com socialment, sense parlar del de la salut i mental, molt més irreversibles que el monetari. De tota manera, si el virus s’aconsegueix controlar el 2022, la recuperació pot ser ràpida i els governs i la UE acompanyen la sortida de la crisi amb els ajuts indispensables per a la recuperació.Vacunes que salven videsAvui, dia 27 de desembre, es compleix just un any de la primera vacuna a Lleida. La seua efectivitat i impacte positiu davant del coronavirus està fora de tot dubte i el lector només cal que consulti el gràfic de la nostra pàgina 3 d’avui per valorar la diferència percentual de contagis, defuncions, hospitalitzats i casos d’UCI de la mateixa data del 2020.