Sense confiança i pendents de la censura

L’alcalde Pueyo ha perdut la qüestió de confiança a la qual s’havia sotmès després que fos rebutjat el seu projecte de pressupostos. És un fet inèdit en la història recent de la Paeria, però que compta amb precedents en altres ajuntaments i que en teoria pot tenir conseqüències transcendentals al govern municipal, encara que a la pràctica pot convertir-se en un mecanisme per prolongar la tramitació pressupostària i aconseguir-ne l’aprovació encara que no hagi comptat amb prou vots, com ja va passar per exemple a l’ajuntament de Barcelona en mandats precedents. La qüestió de confiança és un mecanisme constitucional per superar situacions de bloqueig en qüestions estratègiques i també per comprovar el suport polític amb què compta qui se sotmet a la qüestió.

En l’àmbit estatal, si un president de govern se sotmet a una qüestió de confiança i la perd està obligat a dimitir i també en l’àmbit municipal excepte en quatre qüestions molt concretes, segons l’article 197 bis de la LOREG, que són la tramitació dels pressupostos anuals, el reglament orgànic, les ordenances fiscals o la tramitació que posi fi als instruments de planificació general d’àmbit municipal. Es van introduir aquestes quatre excepcions a la norma general per dotar d’estabilitat els ajuntaments i preservar l’autoritat de l’alcalde, però fins i tot en aquests quatre supòsits s’obre el termini d’un mes perquè l’oposició presenti una moció de censura que reflecteixi la pèrdua de suport de l’alcalde. Si en aquest termini no es presenta la censura o no prospera amb prou vots, es considera atorgada la confiança i aprovats els pressupostos i, en vista de l’aritmètica municipal, sembla més que complicat que puguin aconseguir-se els vots necessaris per a una moció de censura tenint en compte que hauria de comptar amb els vots socialistes, del PP, dels edils no adscrits i la complicitat del Comú.

Una cosa difícil d’aconseguir perquè és més fàcil votar en contra que a favor i més quan s’haurien de presentar ideologies tan dispars a setze mesos de les noves eleccions. Des del punt de vista polític, és sens dubte una derrota per a Pueyo i el seu equip i un fracàs de la seua estratègia negociadora al trencar-se l’acord inicial amb els comuns i que només a última hora va buscar un pacte amb els socialistes que semblava factible en termes generals, però va acabar estavellant-se al mur de l’alberg de Pardinyes sobre el qual mantenen postures contraposades. Però des del punt de vista pràctic, tot pot reduir-se a un retard d’un mes, perquè en cas de no articular-se una moció de censura, els pressupostos quedaran aprovats automàticament el 27 de gener.

Sense acords, no hi havia cap altra opció perquè més fracàs hauria estat prorrogar els pressupostos quan la ciutat necessita més inversió.