Polítics, però no diplomàtics

“Hi ha moments a la vida de tot polític que el millor que pot fer és no badar boca.” Aquesta encertada frase s’atribueix a Abraham Lincoln, que va ser president dels Estats Units entre el 1861 i el 1865 i, encara que hagin passat molts anys, continua vigent. Perquè, sense generalitzar, molts representants de la classe política donen mostra, un dia sí i l’altre també, que no estan a l’altura ni del seu càrrec ni de la societat que representen. Podríem posar exemples de personatges de la classe dirigent molt propers però el més escandalós dels últims dies ha estat el president del Kazakhstan, Kassym-Jomart Tokayev.

Aquest individu, sense cap mena de filtre i molt menys empatia, va ordenar divendres a l’exèrcit “disparar a matar” contra els participants en les massives protestes per l’augment de preu del gas al seu país. Així mateix, va qualificar de “terroristes” els manifestants i va descartar qualsevol tipus de negociació amb ells perquè “potser és possible negociar amb criminals i assassins?”. I si patètic és el poc tarannà democràtic del president kazakh, a la mateixa altura s’han posat tant el líder rus, Vladímir Putin, com el màxim dirigent xinès, Xi Jinping.

El primer, a l’enviar-li un ampli dispositiu militar per “mantenir l’ordre” i el segon, al donar-li total suport davant de les “fortes mesures adoptades”. Sembla que no se n’han assabentat, però millor seria dir que en absolut els ha importat que en menys d’una setmana de protestes hagin mort més de quaranta civils i els detinguts superin els 4.400. I tot això ha succeït la mateixa setmana que es complia un any de l’assalt al Capitoli nord-americà per part de seguidors de Donald Trump, aniversari en què va quedar encara més patent el seu protagonisme, o almenys la seua inacció, en els greus disturbis de Washington per intentar impedir l’accés de Joe Biden a la presidència nord-americana.

Lluny d’entonar algun tipus de mea culpa, Trump ha anunciat que, després que fos silenciat per Facebook, Twitter i YouTube, en unes setmanes llançarà la seua pròpia xarxa social, que es dirà Truth Social, tota una ironia en el seu cas ja que en absolut va fer de la veritat bandera mentre va governar.

Turisme “de residus”

Que algunes poblacions hagin instal·lat càmeres en punts de recollida d’escombraries per controlar i evitar que forans hi deixin els seus residus denota dos coses. La primera és que l’incivisme és molt patent a la nostra societat i, la segona, que potser calgui millorar la informació i el funcionament d’aquest servei, alhora que haurien de generalitzar-se els sistemes de recollida per evitar aquestes diferències que conviden al “turisme d’escombraries”.