Garzón ressuscita la polèmica

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha tornat a aixecar polseguera amb les seues declaracions i ha indignat el sector ramader, amb la qual cosa s’ha obert una nova bretxa al govern bipartit i ha facilitat els atacs de la dreta, que ahir va anunciar que portaria el cas al Congrés, on demanarà la seua reprovació. És el segon capítol que provoca Garzón, que ja va indignar el sector ramader fa uns mesos quan va recomanar que es consumís menys carn i ara en unes declaracions al diari britànic The Guardian ha diferenciat entre la ramaderia industrial i l’extensiva criticant les macrogranges i assegurant que “la carn és de pitjor qualitat, que hi ha maltractament animal i a més un impacte ecològic descomunal i desproporcionat”. Això és el que va dir textualment, que, evidentment, pot ser discutible i matisable, però després alguns mitjans del sector van titular que “Espanya exporta carn de mala qualitat d’animals maltractats” posant-ho en boca del ministre.

Les reaccions van ser immediates coincidint a més amb l’obertura de la campanya electoral a Castella i Lleó, amb manifestacions en contra del ministre, la crítica del president del Govern assegurant que lamentava la polèmica i que Espanya produeix una carn d’excel·lent qualitat i el malestar del titular d’Agricultura, que ahir mateix va preferir no fer comentaris sobre el tema i va deixar clar així l’enfrontament amb el seu company de gabinet, mentre que la vicepresidenta Díaz s’alineava amb Garzón i recomanava al PSOE que cuidés la coalició. D’entrada, sembla evident que el ministre de Consum s’ha equivocat una altra vegada al pontificar sobre una qüestió que no és de la seua competència, sobre la qual pot tenir les seues pròpies opinions, però sobre les quals no s’ha de pronunciar unilateralment com a ministre d’un govern que no les comparteix i atacant a més un sector, el ramader, que ha fet un extraordinari esforç per adaptar-se a les normatives sobre sanitat animal que ha dictat la mateixa Unió Europea. Si el ministre té constància que hi ha casos de maltractament animal o que es comercialitza carn de mala qualitat, el que ha de fer és comunicar-ho al ministre responsable i intervenir, però no llançar la crítica en unes declaracions periodístiques i molt menys generalitzar sobre un sector.

No reflecteix a més gaire coneixement del tema perquè les granges estan subjectes a una estricta regulació, amb transposició de normes comunitàries i fins i tot s’han dictat moratòries sobre noves instal·lacions, perquè evidentment la comercialització de la carn ha de superar tots els controls sanitaris, i perquè reflecteix una visió urbanita a l’explicar que “agafen un poble de l’Espanya buidada i hi col·loquen 4.000, 5.000 o 10.000 caps de bestiar” com si als pobles no apliquessin la normativa. Ha generat una polèmica inoportuna i perjudicial.