Més sòl industrial

Després de molts anys esperant, i lamentant la falta de sòl industrial a la ciutat de Lleida, ja hi ha un calendari per a la posada en marxa del nou polígon de Torreblanca, promogut per l’Incasòl i la Paeria i les obres del qual començaran l’abril de l’any que ve una vegada estiguin solucionats tots els tràmits urbanístics. Que a Lleida faltava sòl industrial és una evidència en vista de com està el polígon del Segre, saturat i deteriorat, i com s’han desenvolupat altres espais com el Camí dels Frares o han sorgit altres iniciatives privades. El polígon de Torreblanca ha de servir per captar empreses i perquè no se’n vagin del nostre àmbit altres que han hagut de fer-ho per afrontar ampliacions i parteix amb l’avantatge d’una excel·lent ubicació i bona connectivitat amb els eixos viaris i el projecte de construir una terminal de ferrocarril per a mercaderies que representarà una inversió addicional de trenta milions als dos-cents que costarà el polígon.

I naix amb l’avantatge que la parcel·lació de l’ampli terreny, l’equivalent a dos plantes de Seat, s’adaptarà a les demandes de les empreses interessades amb possibilitat de grans espais per a firmes més grans que comptaran a més amb el suport logístic de la nova estació ferroviària per connectar amb els ports de Barcelona i Tarragona. Torreblanca ha de marcar un punt d’inflexió perquè és evident que Lleida ha perdut potencial industrial i el president de la Cambra va xifrar en el mateix acte de presentació en 428 les firmes que se n’han anat de Lleida durant els últims cinc anys, però a més de sòl industrial també s’haurà d’oferir facilitats en la tramitació, menys burocràcia, estabilitat i capacitat de seducció per atreure noves empreses entre les que ja han mostrat interès per instal·lar-se al nou polígon. La competència per captar noves empreses s’ha multiplicat en els últims temps i Lleida també ha d’aprofitar les seues cartes: l’oferta de sòl, la bona connectivitat i una excel·lent ubicació.

Un control tardà

Després d’haver-se venut 11,2 milions de tests d’antígens entre els dies 13 i 26 de desembre a uns preus que podien arribar fins als dotze euros per unitat, el govern ha decidit fixar un preu màxim de 2,94 €.

Està bé el control, però arriba massa tard, quan els preus ja havien començat a baixar i després que les famílies hagin hagut de fer la despesa. En alguns països han facilitat les proves de forma gratuïta i en altres, com Portugal, França o Alemanya, es poden aconseguir els tests en supermercats a preus per sota fins i tot del límit fixat pel govern. Aquí han esperat que alguns fessin el seu negoci.