Més pobresa i més desigualtat

Hem estat tan pendents de l’evolució sanitària de la pandèmia que han quedat en un segon pla les seqüeles econòmiques, emmascarades per protestes sectorials o promeses d’un mannà comunitari que no acaba d’arribar. La situació dibuixada a l’informe Foessa presentat ahir és desoladora i a Espanya quatre de cada deu persones es troben en situació d’exclusió social severa, de manera que la pobresa crònica podria convertir-se en una cosa habitual si no es reverteix la situació. En termes quantitatius el nombre de pobres a Espanya ha augmentat en els dos últims anys en més de dos milions de persones, assolint ja els onze milions, mentre que els més rics han augmentat els seus ingressos i la bretxa social s’ha aguditzat.

És evident que la pandèmia ha colpejat tothom, però l’informe Foessa destaca que els joves han estat els més perjudicats, o sigui que dels onze milions de persones amb problemes d’exclusió, 2,7 són joves entre 16 i 34 anys que tenen problemes d’inserció laboral i també d’accés a l’habitatge. Davant de les dades optimistes sobre creació d’ocupació que presenta el Govern de l’Estat, aquest informe destaca que la precarietat laboral s’ha duplicat i que els contractes laborals han augmentat en aquests dos anys de pandèmia un 19 per cent, provocant que dos milions de llars depenguin econòmicament d’una persona sustentadora que pateix inestabilitat laboral greu, la proporció de les quals s’ha doblat pràcticament en aquests dos anys fins a assolir un deu per cent de la població ocupada.Es destaca que les mesures socials aprovades pel govern com els ERTO, la protecció a autònoms o la implantació de l’ingrés mínim vital han estat insuficients, bé en uns casos perquè no han arribat a tots els que ho necessitaven i en d’altres perquè la cobertura ha estat insuficient. El resultat és que les desigualtats han augmentat i que estem en risc de fractura social amb una part important de la població que ha quedat desprotegida.

Les dades que deixa la pandèmia són contundents i no hi ha motius per al triomfalisme.

Recuperar els trasplantaments

Malgrat la Covid, Lleida i Catalunya van recuperant el nivell de trasplantaments anterior a la pandèmia. A Lleida, cinquanta pacients van rebre un òrgan durant l’any passat, tres menys que l’any anterior, i a Catalunya s’ha tornat a superar la barrera de mil trasplantats, tot i que encara estem dos-cents per sota d’abans de la pandèmia. La clau són les donacions i els responsables del servei adverteixen que han augmentat les negatives a la donació per problemes de comunicació amb les famílies.

Cal recuperar-les perquè cada trasplantament dona vida.