Els Jocs Olímpics, a consulta

Finalment seran els 63.000 veïns majors de 16 anys de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, els dos Pallars, Alt Urgell i Cerdanya els que decidiran en una consulta vinculant que se celebrarà a la primavera si volen optar a la candidatura del Pirineu per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. Ho va anunciar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, després de difondre una enquesta realitzada entre 1.506 catalans, dels quals 300 eren del Pirineu i Aran, en la qual una àmplia majoria, més del 74 per cent entre els pirinencs i el 73 per cent a la resta de Catalunya, es mostra a favor d’optar als Jocs. Encara que la candidatura es presenta sota la bandera Pirineus-Barcelona, s’ha descartat de la consulta els veïns de la capital perquè el seu pes demogràfic hauria distorsionat el que puguin pensar al Pirineu, però també han quedat excloses de la consulta comarques com el Berguedà o el Ripollès, que també formen part de l’entorn pirinenc.

D’entrada, sembla adequat que se sotmeti a consulta el projecte i que siguin els habitants del Pirineu els que tinguin la capacitat decisòria, però caldria aclarir què és el que es votarà i conèixer més detalls del projecte com les inversions previstes i on s’efectuaran, les infraestructures que es milloraran, quin serà el pes de Barcelona i el de les comarques pirinenques, com es repartiran les proves, quina participació hi tindran altres territoris com Andorra o Aragó, que segons el COE forma part del projecte, quin tipus de promoció es farà del territori, qui assumeix les despeses o quin serà l’impacte mediambiental, entre els múltiples interrogants que es plantejaran abans de votar. D’entrada, hi pot haver un ampli consens que uns Jocs Olímpics d’hivern són una excel·lent oportunitat de promoció turística de les nostres comarques, també que poden servir per millorar infraestructures i equipaments deficitaris i ajudar al desenvolupament de comarques que han patit la despoblació i necessiten suports econòmics i institucionals per crear ocupació i rejovenir la població. I també que el Pirineu no necessita ni vol obres faraòniques, ni mausoleus de formigó que quedin obsolets quan se’n vagin els esportistes.

Cal aprofitar l’oportunitat que ofereixen els Jocs perquè el Pirineu i els seus atractius siguin coneguts a tot el món, per potenciar un turisme de qualitat i desenvolupar una economia sostenible, però no a costa de carregar-nos el paisatge, de trencar l’equilibri i d’hipotecar el futur. I els qui millor poden decidir-ho són els mateixos habitants de les comarques afectades, els que pateixen les actuals carències i els que volen que els seus fills tinguin futur als pobles on han nascut. Per això necessitaran més informació de la que tenen en aquests moments i el procés participatiu ha de ser exhaustiu i transparent.