El final del passaport Covid

Al cap de tres mesos d’implantar-lo i després de recollir les opinions del comitè assessor, la Generalitat ha decidit retirar l’obligatorietat del passaport Covid per accedir a establiments com l’hostaleria, els gimnasos o les residències. Algunes autonomies com Cantàbria ja havien pres aquesta decisió i altres no van arribar a implantar-lo, malgrat que en alguns països d’Europa sí que s’exigeix i seguirà sent necessari per viatjar a l’estranger. El seu objectiu era bàsicament incentivar el procés de vacunació i garantir uns nivells de seguretat als locals on es podien produir contagis, però l’evolució de la pandèmia amb la nova varietat òmicron més contagiosa ha fet que el passaport hagi perdut bona part de l’eficàcia, al marge que la seua exigència ja resultava durant els últims temps bastant aleatòria i depenia de les disponibilitats dels establiments que el requerien.

És un instrument eficaç per incentivar la vacunació i poder fer una activitat més o menys normal, però que tampoc evitava els contagis amb l’última variant i sembla raonable que se n’hagi retirat l’obligatorietat una vegada aconseguit un alt nivell de vacunació i aplicant el criteri de l’eficàcia de les mesures restrictives. No hauria de traduir-se en una relaxació dels hàbits perquè la pandèmia, encara que amb menys virulència, segueix viva, però la supressió obeeix a la nova estratègia que, com s’ha repetit en tantes ocasions, ens haurem d’acostumar a conviure amb el virus i adaptar-nos a les noves circumstàncies. Però val a insistir en la necessitat que continuïn completant-se les pautes de vacunació, incloses les de reforç, perquè està demostrat que han estat les vacunes les que han ajudat a reduir l’impacte de la Covid.

De fet, els últims estudis estimen que les vacunes han evitat uns deu mil morts i més de 50.000 hospitalitzacions només a Catalunya. Si el passaport ha servit per evitar defuncions i hospitalitzacions i ha garantit la seguretat, benvingudes siguin les molèsties causades.Acord per a l’esperançaEl Lleida Esportiu, amb els actuals gestors i propietaris, estava bolcat a la desaparició amb litigis al jutjat, enfrontaments amb les institucions, des de la Paeria fins a la Federació, divorci amb l’afició, deutes milionaris i desemparament dels jugadors, que són els únics que donaven la cara. Per això s’ha de saludar amb esperança qualsevol canvi de propietat que posa fi a la nefasta etapa viscuda i és una bona notícia que arribi un nou propietari, l’exjugador i empresari gallec Luis Pereira, amb un nou projecte i ganes de redreçar la situació.

El club compta amb una segona oportunitat.