Dret a l’avortament efectiu a tot el territori

La legislació vigent estableix que les dones tenen dret a l’avortament voluntari fins a la setmana 14 de l’embaràs, termini que pot ampliar-se fins a les 22 en el cas que la vida o la salut de l’embarassada corri perill, o que hi hagi anomalies fetals incompatibles amb la vida o greus patologies al fetus. A les comarques de Lleida, tanmateix, aquest dret ha estat limitat durant anys per la falta de centres públics on podia dur-se a terme, ja que únicament l’hospital Arnau de Vilanova practicava avortaments farmacològics fins a la setmana 9, i només per motius de salut. Des del mes d’octubre passat, Salut sí que ofereix a Lleida ciutat la interrupció quirúrgica de l’embaràs a través de la clínica concertada Mi NovAliança, mentre que al Pirineu només hi ha la possibilitat (també des de fa només uns mesos) de practicar l’avortament farmacològic fins a la novena setmana, als hospitals de la Seu d’Urgell, del Pallars a Tremp, de la Cerdanya i de Vielha.

Això fa que dones que volen interrompre la gestació hagin de seguir anant lluny d’on viuen, tal com constata una resposta parlamentària del conseller de Salut. En aquesta, indica que a tot Catalunya hi ha 613 ginecòlegs, vint-i-dos dels quals a Lleida, que s’acullen a l’objecció de consciència per no practicar avortaments. Estan en el seu dret, però Salut també hauria de garantir el de les dones que volen exercir el seu sense necessitat de fer llargs desplaçaments.Un inici esperançadorLa nefasta gestió –sobretot en els últims anys– dels germans Esteve havia portat el Lleida Esportiu a una situació ruïnosa, abocat a desaparèixer en el termini de només unes setmanes.

El gir final a l’acceptar traspassar-lo a l’empresari gallec Luis Pereira, que s’havia postulat per fer-se càrrec del club fa tres mesos, ha creat un nou escenari. En les últimes setmanes, molts aficionats es preguntaven per què un empresari que viu a Suïssa s’interessava per fer-se càrrec d’un equip que està a la quarta categoria estatal de futbol, que acumula un deute milionari amb Hisenda i la Seguretat Social i desconfiaven del seu compromís amb la ciutat. El mateix Pereira ha manifestat que els fets són el seu millor aval i, d’acord amb aquests, els dos dies que porta al capdavant del club són molt esperançadors, perquè ha pagat una mensualitat a la plantilla, ha saldat el deute amb la Federació, amb la qual cosa ha pogut fitxar jugadors, i ha rentat la cara al Camp d’Esports.

També hi ha hagut veus que apuntaven que, si el Lleida tingués una afició més fidel, altra cosa seria, obviant que la resposta de l’afició en gairebé tots els clubs del món depèn de la trajectòria de l’equip, que al seu torn està vinculada a la gestió dels directius.