La 'batalla' d'Eurovisió

Que l’elecció de la cançó que ha de representar RTVE al festival d’Eurovisió es converteixi en motiu d’escàndol, amb mocions presentades al Congrés, peticions d’un sindicat com Comissions Obreres que se suspengui la tria, pronunciaments de partits amb responsabilitats de govern i debat estel·lar a les xarxes amb acusacions creuades de tot tipus, hauria de ser motiu de reflexió sobre la nostra societat i les seues preocupacions més immediates. Vam passar d’un festival que paralitzava el país i en el qual durant molts anys es jugava l’honor patri a un esdeveniment marginal que molts consideraven caspós i anacrònic i al qual es van arribar a enviar bromes més o menys provocatives com el Chikilicuatre i els últims anys ha recuperat força com a expressió d’un sector de la societat, com a aparador de noves tendències o reivindicacions convertint el procés de selecció en un debat nacional. Cada any hi havia crítiques més o menys acerades a l’artista seleccionat que en el cas espanyol es traduïen amb uns resultats nefastos, però aquest any s’ha volgut continuar el model italià amb San Remo i recuperar, previ corresponent patrocini econòmic, un festival com el de Benidorm per escollir la cançó representativa.

Però com que els organitzadors no s’acabaven de fiar del model democràtic de votació perquè no es colés un altre Chikilicuatre han inventat un model mixt en el qual la voluntat popular del vot telemàtic es matisava amb l’opinió d’un jurat anomenat demoscòpic format per 350 persones elegides prèviament per una empresa i amb un altre d’experts, aquest sí elegit per RTVE, els vots del qual tenien un valor doble que el vot popular. El problema és que ningú coneix el criteri d’aquesta selecció i sobretot que la gent s’ho va prendre seriosament, tant que van arribar a rebre’s mil missatges per minut fins a totalitzar gairebé dos-cents mil vots, 53.623 trucades i 138.383 SMS, que com era previsible no van coincidir amb el jurat dels teòrics experts. Massa complicat el sistema i fins i tot enganyós perquè es va presentar com una elecció popular quan qui va tenir la veu cantant va ser el jurat elegit per l’ens organitzador.

Com que a més s’havia fet una bona promoció i hi havia missatges que van calar com el feminista de Rigoberta Bandini o el plurilingüista de les gallegues de Tanxugueiras, que van obtenir més vots populars que la guanyadora Chanel amb una cançó més comercial i una lletra en spanglish més que discutible, la polèmica ha esclatat amb crítiques de trampa, al criteri de selecció i que RTVE no ha volgut apostar per una cançó més adaptada al que demanaven els eurofans. Si hi afegim el terratrèmol a les xarxes socials, ens trobem que l’elecció d’una cançó degenera en una bronca social.. i política.