El deteriorament de Gardeny

Els petits incendis registrats diumenge al turó de Gardeny han tornat a posar de manifest el que els veïns i els usuaris del Parc porten anys denunciant: el creixent deteriorament de l’entorn de l’antiga caserna. Les instal·lacions de l’antiga discoteca han estat saquejades en repetides ocasions, les casernes que no s’han transformat estan plenes de brutícia i s’han convertit en refugi per a botellons o perquè s’instal·lin persones sense llar, els voltants estan plens de brossa i de deixalles que representen focus de brutícia i risc de focs, que de moment afortunadament no han anat a més, però que representen un perill latent. A tot plegat cal afegir el deteriorament de la imatge que representa tant per al Parc com per a la ciutat i la paradoxa que representa l’aposta per un parc científic i tecnològic modern just al costat d’unes casernes que van caient a trossos, uns equipaments que en alguns casos continuen sent precaris i uns voltants que van acumulant porqueria sense que ningú es preocupi ni de netejar-lo ni de restaurar-lo.

L’adquisició de Gardeny va representar en el seu moment un considerable esforç econòmic per a la ciutat que ha costat anys digerir, però va ser també una aposta de futur a l’acollir empreses tecnològiques que han constituït un parc del qual tots estem orgullosos, però cal arreglar l’entorn, dissenyar un projecte conjunt per al turó i aprofitar les oportunitats que ofereix, revitalitzant iniciatives que han decaigut o plantejant-ne altres de noves, però ni la Paeria ha fet res, ni es debaten idees per desenvolupar les seues possibilitats. Pot entendre’s que hi ha problemes pressupostaris per afrontar una reforma global i que fan falta molts diners per rehabilitar o donar una altra destinació a alguna de les instal·lacions que porten anys inoperatives, però el que no pot permetre’s és que continuï el deteriorament i l’abandó de bona part de la zona, perquè algun dia podem lamentar una desgràcia. I netejar-lo i arreglar-lo tampoc hauria d’estar fora de l’abast de les disponibilitats de la Paeria.

Pressupostos de paper

Cada vegada que es presenten uns pressupostos s’explica que el paper ho aguanta tot, però la realitat és molt diferent i Foment ho ha relatat amb claredat: el 33 per cent de les inversions estatals promeses a Catalunya i el 23 de les previstes per la Generalitat no es compleixen, amb la qual cosa es va multiplicant el dèficit en les infraestructures que segons l’estimació de la patronal ja arriba als 35.000 milions.

No s’executa i es repeteixen partides a cada exercici per obres retardades i els pressupostos queden distorsionats perquè no es compleixen.