SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Explicava el prestigiós pedagog Gregorio Luri a l’entrevista que vam publicar diumenge passat al suplement Lectura que “estem en un ball de lleis educatives totalment insensat i quan canvien tant la normativa resulta que el docent no pot creure’n cap perquè sap que serà provisional, perquè hem fet de l’educació un debat ideològic permanent que ens oculta els acords pràctics”. L’última modificació, de moment, ha arribat amb la Lomloe, que converteix les repeticions en excepcionals i permet superar l’ESO amb més d’un suspens i el Batxillerat amb un suspens. Al decret de la Generalitat es fa un pas més i s’eliminen les notes trimestrals que se substitueixen per informes de seguiment i a més es canvien les qualificacions de manera que els tradicionals suspensos es converteixen ara en la qualificació d’“En Procés d’Assoliment”.

Hem passat per qualificacions numèriques, que fins i tot graduaven el nivell del suspens, per qualificacions com Deficient o Molt Deficient o Insuficient i fins ara “No Assoliment” dels objectius. Per a alguns docents, està bé per tal d’evitar la segregació d’alumnes, perquè la nova qualificació és menys agressiva i deixa el procés obert, d’altres consideren que estem parlant d’eufemismes per eludir el fracàs que representa un suspens i d’altres critiquen obertament el canvi perquè és una forma d’emmascarar el fracàs escolar qualificant intencions, que sempre són bones, i no resultats. El debat està obert i probablement milloraran les estadístiques sobre fracàs escolar perquè hi haurà menys estudiants que abandonin els cursos, però la qüestió és si amb els canvis s’aconsegueix millorar el nivell educatiu, perquè al cap i a la fi parlem d’instruments que haurien de servir per millorar la formació i que necessiten la complicitat i la col·laboració dels docents que han de creure’s els canvis i confiar que tinguin continuïtat per poder avaluar-los i millorar-los si procedeix.

Gas i nuclear, energia verda?

La Comissió Europea va decidir ahir incloure les inversions en projectes de gas i en energia nuclear dins del catàleg d’inversions verdes per un període limitat de temps com a energies de transició per aconseguir la neutralitat climàtica.

Contradiuen l’opinió dels seus propis experts, el criteri del Banc Europeu d’Inversions que ha de repartir els ajuts i l’opinió de bon nombre de països, amb Àustria i Espanya al capdavant, però els interessos d’Alemanya amb el gas i els de França amb l’energia nuclear han pesat més per aconseguir que aquestes dos energies rebin fons. Encara que siguin contaminants i perjudiquin el canvi climàtic.

tracking