La vergonya de la residència de Tremp

L’impacte de la pandèmia a les residències d’ancians va ser brutal, amb una elevada mortalitat i una sensació de desemparament que encara no s’ha aclarit. Hi ha hagut moltes denúncies de familiars a tot Espanya, però la majoria no han prosperat als tribunals a l’entendre’s que van fer el que van poder tenint en compte la falta de mitjans i la generalització de la pandèmia. Però no ha estat aquest el cas de la residència de Tremp, on van morir en tot just un mes, entre el 21 de novembre i el 25 de desembre del 2020, 64 dels 142 residents pel virus, però també, segons la fiscalia, per la negligència de la direcció del centre, que ni va aplicar les normatives de la Generalitat ni va reaccionar de la forma adequada quan es va registrar el primer cas.

El relat que fa la Fiscalia és esgarrifós i reflecteix un autèntic escenari dels horrors, de manera que no es va separar els encomanats dels que continuaven sans, no es va sectoritzar la residència en zones com marcaven els protocols, no es va informar ni es va dotar de la protecció adequada els treballadors i tampoc es van fixar els circuits pertinents per a la distribució o retirada d’aliments, roba o residus. Es va tardar a notificar els primers positius i evidentment no s’informava els familiars dels malalts o dels residents, de manera que van haver de ser els familiars els que havien de buscar-los i en ocasions els van trobar ja morts, els residents van arribar a passar gana, set i fred i es va arribar a registrar que s’havia pres la temperatura i fins i tot s’havien subministrat medicaments a residents que ja havien mort. Aquest desastre s’ha traduït en l’acusació per tres delictes d’homicidi imprudent, tracte degradant i delicte social a la directora de la residència i a la responsable d’higiene sanitària del centre, a compte que puguin ampliar-se les responsabilitats a altres persones.

Res no tornarà la vida als ancians morts, ni rescabalarà els seus familiars del dolor patit, però cal reclamar justícia pels desafurs i exigir totes les responsabilitats perquè mai més es repeteixi un episodi tan vergonyós.

Per imperatiu legal

Després de la temptativa de suspensió de l’activitat parlamentària i de molta escenificació, la secretària general del Parlament ha notificat la retirada de l’escó de Pau Juvillà i la presidenta Borràs diu que ni ho sabia ni ho va ordenar, la qual cosa ha provocat encara més tensió entre els independentistes. Cert que el motiu d’inhabilitació de Juvillà és banal i que la sentència no és ferma, però la normativa és la que és i incomplir-la implica unes conseqüències. Al final s’ha repetit la història viscuda amb Quim Torra i Roger Torrent.