La pujada del salari mínim

La patronal CEOE s’ha oposat per unanimitat a la proposta de Govern i sindicats d’apujar el salari mínim interprofessional a mil euros a l’entendre que l’increment compromet el futur de petites empreses i autònoms en uns moments d’incertesa econòmica, amb augment de costos per a les empreses i sense que s’hagi concretat la recuperació econòmica després de la pandèmia. S’oposen a una pujada de 35 euros al mes, dels 965 als 1.000 euros que afectaria, segons els sindicats, 1,8 milions de treballadors a tot Espanya, uns 81.000 a Lleida, i caldria preguntar-se si aquests 35 euros mensuals poden ser els responsables que es freni la recuperació o entri en perill la supervivència d’empreses, quan s’han assumit sense queixar-se increments de costos més notables en subministraments elèctrics, en carburants o en matèries primeres. No sembla que el sou dels més desfavorits pugui posar en perill la viabilitat de les empreses i menys encara quan l’evolució de preus i salaris s’ha traduït en els últims anys en una pèrdua de poder adquisitiu i dels treballadors i un augment de la bretxa social, de manera que els més rics guanyaven més mentre que s’ampliava el sector dels exclosos socials i s’empobria la classe mitjana.

Les dades de l’Agència Tributària mostren que entre el 2007 i el 2020 les nòmines dels treballadors, inclosos els del sector privat i els del públic, van créixer un 10,2 per cent, i durant el mateix període els preus, segons l’Institut Nacional d’Estadística, van créixer pràcticament el doble, el 20,3, i pel que respecta a l’últim any, amb l’impacte de la pandèmia, els salaris pactats per conveni es van actualitzar en un 1,5, just la meitat que la inflació mitjana de tot l’any. Durant els últims mesos, la inflació encara ha pujat més i ha arribat a cotes de fins al 6 per cent, per la qual cosa una pujada de 35 euros mensuals no sembla cap barbaritat quan parlem de sous de 965 euros, amb els quals es fa complicat sobreviure. Davant els que adverteixen de tensions inflacionistes si s’apuja el salari mínim, s’ha de recordar que ja les estem patint amb sous baixos (el mínim a Espanya és el setè d’Europa a més de 400 euros del sisè, que és el vigent a França, a 600 euros del que tenen a Irlanda o a mil del que cobren a Luxemburg) i que tenen altres causes alienes als salaris.

I, d’altra banda, hi ha economistes, com els que assessoren el president nord-americà, Joe Biden, que diuen que la millor fórmula per aconseguir una reactivació ràpida i sòlida de l’economia és pagar més i millor als treballadors per aconseguir un increment del consum i de la producció. Però aquí una pujada de 35 euros al mes ha provocat el rebuig unànime de la patronal, dies després que grans empreses del país presumissin de rècord de beneficis.