El doble repte d'Aragonès

Es compleix el primer aniversari de les eleccions catalanes i el president Aragonès ha fet balanç i ha dissenyat les bases de la seua estratègia per al futur amb una conferència al MNAC amb el significatiu títol Avancem. D’entrada, cal destacar que amb Aragonès ha arribat un nou estil al Govern català, amb menys crispació que els seus antecessors, més accent en la gestió i voluntat de diàleg mantenint l’eslògan d’ERC d’“eixamplar la base”. Es manté la crítica al Govern central, que acusa de falta de valentia política i de bloquejar la taula de diàleg, però també es manté l’aposta per la negociació, que no és rendició, va remarcar, i va demanar a l’independentisme “un compromís col·lectiu per abandonar tacticismes, retrets i desconfiances que ens debiliten, que debiliten la nostra posició negociadora”.

Més crítica que autocrítica, perquè precisament d’aquesta falta d’unitat i d’aquest tacticisme ha patit tant el seu govern com el bloc independentista amb postures contraposades en temes estratègics com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la taula de diàleg o els pressupostos que es van haver d’aprovar amb el suport dels comuns, després que la CUP plantés la conferència del president. Amb tot, mantenint la defensa de l’independentisme, “ningú és més independentista que l’altre”, les apel·lacions al consens i a la unitat i que es deixi de parlar d’herois i traïdors, van ser els conceptes més repetits per enfortir la posició negociadora de Catalunya per reclamar al Govern de Sánchez que mogui fitxa, advertint que si s’obre la porta a un govern de PP i de Vox no serà responsabilitat dels partits catalans, sinó de la falta de valentia del Govern de Madrid. En aquest doble front, la petició de rearmar l’independentisme està formulada, però caldrà veure si JxCat i CUP comparteixen l’estratègia d’enfortir aquesta posició negociadora en una taula en què no creuen.

I d’altra banda caldrà veure si Sánchez reobre la negociació i facilita avenços. D’aquests dos eixos dependrà l’èxit de la proposta d’Aragonès i convé no oblidar que l’any que ve entrarem en una successió de campanyes electorals.

Fre a la competitivitat

Després de l’escandalosa pujada de la llum, per la qual ara paguem vuit vegades més que fa un any, ara són els carburants els que han multiplicat els preus assolint els nivells màxims del 2014 i amb previsió de més alces si es manté la tensió a Ucraïna. Al transport li representa un sobrecost anual de 2.000 milions, uns 40 a Lleida, que repercuteixen en el preu de mercaderies. Així serà complicat aconseguir la recuperació.