Promoció i reivindicació

Que els paisatges d’Alcarràs i del Segrià s’hagin convertit en l’escenari d’un film que ha rebut l’Os d’Or, un dels premis de cine més prestigiosos del món com els que concedeix la Berlinale, ja és un èxit per a les nostres comarques. La pel·lícula de Carla Simón, que a més porta el títol d’Alcarràs, és un gran aparador per a uns paisatges tan desconeguts com atractius que col·loquen la comarca al mapa mundial i poden representar una promoció extraordinària després de l’èxit recollit amb la campanya de Fruiturisme afavorida des d’Aitona. Però a més a la pel·lícula de Simón que encara no s’ha estrenat a les nostres pantalles hi ha altres valors a considerar com és la reivindicació del món de la pagesia, tan oblidat i de vegades menyspreat al nostre propi país.

La història de l’última collita d’una família amb litigis sobre la propietat dels terrenys que ha conreat i que ara són reclamats pel terratinent ens retreu a conflictes no tan llunyans al mateix terme d’Alcarràs. I sobretot planteja la permanent reivindicació sobre uns preus agraris que fa anys que són injustos sense que ningú prengui mesures i que forcen a plantejar-se el mateix futur de l’agricultura rural. És una oda al món agrari, però també una reivindicació dels problemes que urgeixen, representada per actors aficionats elegits en un càsting entre habitants de les comarques de Lleida que coneixen de primera mà aquesta problemàtica.

La mateixa directora explicava que el missatge no és gaire esperançador perquè la gent treballa de valent al camp, però està enfrontada a la constant retallada dels preus agraris i amb el repte de les noves generacions que busquen un futur millor. És el que es viu cada estiu, però que no es coneix fora de les nostres comarques i ara queda reflectit en una pel·lícula d’èxit que a més té el valor afegit que està gravada amb les variants lingüístiques occidentals del català que parlem a les nostres comarques. Una pel·lícula en suma que serveix de promoció i de reivindicació i per reforçar l’autoestima del món rural.

La inflació, pels núvols

Fins al 7,1 per cent han pujat els preus al gener a Lleida, la inflació més alta de Catalunya, mentre que a Espanya s’assolia un 6,1 amb un increment que no es veia en els últims trenta anys.

En conseqüència, els sindicats plantegen revisions salarials per no perdre poder adquisitiu, mentre la CEOE apel·la a la prudència i ja és curiós que només demani prudència quan es parla de salaris i no quan es disparen la llum o els carburants. Oblida que si no s’actualitza el poder adquisitiu i el consum, difícilment s’aconseguirà la recuperació.