Un caixer a cada poble

En més de la meitat dels municipis de Lleida, en 132 sobre 231, els veïns no disposen d’oficina bancària, ni de caixer, per retirar els diners dels seus comptes o fer els més elementals tràmits bancaris. A Catalunya són 443 els pobles que no compten amb aquests serveis i que converteix els seus veïns en ciutadans de segona, discriminats per les estratègies bancàries i perquè cap administració s’ha preocupat per garantir un servei i un dret elemental. La Diputació de Lleida ha anunciat que destinarà 500.000 euros a pal·liar aquesta carència, tot i que encara no sap com s’implementarà i la de Barcelona també ha assignat una partida d’un milió d’euros perquè es col·loquin caixers als pobles on no n’hi ha, però el mateix conseller d’Economia ha matisat que no s’han de destinar diners públics a un servei financer que considera bàsic.

La seua proposta és una proposició de llei que traslladarà a tots els grups del Congrés perquè s’aprovi per llei que tots els pobles disposin d’un caixer o bé d’un servei bancari mòbil que els atengui durant uns dies per setmana. Les assignacions a les diverses entitats es farien de forma voluntària segons la quota de mercat en una primera fase i per designació obligatòria per l’administració en el cas que no hi hagués alguna entitat interessada, sufragat sempre per bancs i caixes a través d’un fons gestionat pel ministeri d’Economia amb aportacions obligatòries. El conseller Giró ha explicat que recorren a una proposició de llei perquè es tramiti en l’àmbit estatal perquè pràcticament no tenen competències sobre el tema i és una bona iniciativa per evitar la discriminació que pateixen més de 40.000 lleidatans i 250.000 catalans que han de desplaçar-se dels seus pobles per gestionar estalvis o pagaments, amb especial incidència dels que tenen més edat, que es converteixen en marginats financers.

Caldrà reclamar celeritat en la tramitació per evitar que s’agreugi el problema i serà una bona oportunitat per comprovar el grau de compromís dels diferents partits en la lluita contra la despoblació i l’abandó rural. S’han creat organismes específics per abordar la qüestió i s’han obert molts debats, però fins ara s’han vist pocs fruits i els serveis a les àrees rurals continuen disminuint. La despoblació rural, i l’envelliment de la seua població, és conseqüència de la falta de serveis que pateixen, i els bancaris només són la part d’un tot que englobaria l’educació, la sanitat o les comunicacions, i de la desigualtat d’oportunitats davant la població urbana i no es frenarà fins que es garanteixin els mateixos serveis o es compensi pels sacrificis i els costos que representa viure en un poble.

Cal frenar la despoblació amb fets i iniciatives.